dilluns, 31 de gener de 2011

Sant Martí de Provençals

La masia de Can Baró era al límit nord-occidental de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals. Per tant, Can Baró tenia al nord la vila d'Horta i a ponent la vila de Gràcia.

Aquest municipi va ser agregat al municipi de Barcelona mitjançant un decret del 20 d'abril de 1897. Abans de l'agregació hi va haver un fort sentiment antiagregació ja que això suposava l'augment dels impostos i no tothom hi estava d'acord.

Després de l'agregació el sentiment de no pertinència a la ciutat de Barcelona va continuar. Fins a la dècada de 1970, quan s'anava al centre de la ciutat es deia encara "vaig a Barcelona".

Actualment forma part del districte 7è, d'Horta-Guinardó, de Barcelona.

diumenge, 30 de gener de 2011

Urbanització de la finca

No va ser fins l'any 1905 que es va projectar la urbanització de la finca de Can Baró però que en realitat era un projecte d'una envergadura més gran ja que anava des del carrer de les Camèlies, fins al revolt de la Pera, ja als límits del Carmel i fins al cim del turó de la Rovira, però no es va portar a terme fins a l'any 1919 quan el propietari de la majoria dels terrenys, el Sr. Anselm de Riu i Fontanilles, va parcel·lar la finca.

La urbanització dels carrers Labèrnia i Marià Labèrnia és més tardana, aproximadament a partir dels anys 1910-1915. Al cim del turó de la Rovira hi havia una casa on avui es troben les restes de l'antiga defensa antiaèria de Barcelona. La cartografia de l'època assenyala el perímetre d'una gran finca anomenada "Casa Peñasco" o "el Castell". Era propietat de Norberto Peñasco Galí (1839-1901) militar madrileny que es va instal·lar a Barcelona. L'edifici va ser enderrocat l'any 1937 amb la construcció de les defenses antiaèries.

dissabte, 29 de gener de 2011

Urbanització del carrer de Pasteur

La Vanguardia. Diumenge, 11-03-1923


La Comisión Municipal de Fomento ha tomado
en consideración las siguientes mociones:
- De los señores Santamaría y Escola, para
que se destinen 2.000 pesetas a la adquisición
de rigolas para el empedrado de la calle de
Varsovia y otras 2.000 para el de la de Pasteur
(can Baró).
- Del señor Degollada, pidiendo que se destinen
1.860 pesetas a jornales y materiales para
el arreglo del urinario situado frente a la
estación de Francia.
- Del señor Tusell, para que se proceda al alquitranado
y arreglo del pavimiento del
paseo de coches del Parque de la Ciudadela
y de la parte correspondiente a los peatones.
- Del señor Batlle, que se destinen 2.000 pesetas
a la construcción de una cloaca en la
riera de Ganduxer.

divendres, 28 de gener de 2011

Bombes

La Cruz. 02-11-1933

Barcelona. Un vecino de la barriada de Can Baró ha encontrado en la calle Alberto Llanas, de la misma, debajo de una piedra, cuatro bombas forma piña.

Seguidamente ha dado cuenta del hallazgo a una pareja de la guardia civil, la cual lo ha comunicado a la Jefatura de Policia, en donde se han circulado las oportunas órdenes, para que fueran recogidas, por el carro blindado y trasladadas al campo de la Bota.

Como a primeras horas de la mañana de hoy, la policia y la guardia civil, habían dado una batida por toda aquella barriada, se supone que los artefactos encontrados habían sido escondidos debajo de la piedra en que se hallaban, por algún vecino.

Abandonament fetus

L’Esquella de la Torratxa. 26-04-1929


Prop de Can Baró va ésser detingut un individu (no volem
dir cap indi que se li hagi mort la dona) quan es disposava a
deixar un fetus.
Això ja és més propi d’un “indi” que d’un individu.

dijous, 27 de gener de 2011

Degradació


La Vanguardia. Dijous, 30-11-1922


Nos ha visitado una nutrida comisión de
vecinos de la barriada de la Salud para que-
jarse del estado de abandono en que se hallan
especialmente los que habitan los alrededores
de «can Baró» y calle de la Salud, cuyos
solares están convertidos en depósitos de inmundicias,
constituyendo verdaderos focos
de infección, que se encargan de propagar la
plaga de moscas y de ratas que allí existe.
Trasladamos tan justa queja a quien corresponda.

dimecres, 26 de gener de 2011

Llamp

La Vanguardia. Dilluns, 02-10-1905


Durante la tempestad que se desencadenó
ayer tarde, cayó una exhalación eléctrica en
la casa de campo denominada «Can Baró»
(San Martín), rozando los vestidos y causando
varias quemaduras en diferentes partes del
cuerpo á Antonia Rivas Tort, de 30 años, hija
de los dueños de la casa.

dimarts, 25 de gener de 2011

Ferit a l'intentar robar

La Vanguardia. Dissabte, 17-10-1903


Anoche fue auxiliado en el dispensario
médico de Gracia un niño de 13 años que
tenía una herida en la mano derecha, causada,
según manifestó, por un disparo que
le hicieron en las inmediaciones de la torre
denominada Can Baró, en ocasión de
haberse encaramado á una higuera.

dilluns, 24 de gener de 2011

Carrer de la muntanya de Montserrat

Montserrat. Centre marià, espiritual i religiós dels catalans.

Noms anteriors: Montserrate.


El carrer més curt del barri. Comunica el carrer Labèrnia amb el de Marià Labèrnia.

Jaciment de fòssils

L'any 1932, el Laboratori de Geologia del Seminari de Barcelona va publicar un estudi titulat "El jaciment fossilífer del Carmel (Muntanya Pelada) Barcelona" redactat per Mn. J.R. Bataller, on relatava la troballa , l'any 1930, d'un jaciment de fòssils al Carmel i descrivia les diferents espècies d'animals als quals pertanyien.

En aquest treball es relata com un seminarista que vivia al Carmel va portar-li unes restes de fòssils que havia trobat, de manera casual, en unes obres que s'estaven portant a terme al carrer de Mühlberg. Va ser llavors quan hi varen anar i van constatar com les obres havien avançat força i s'havia malmès el lloc de les troballes.

De totes maneres encara van poder trobar restes fossilitzades de conills, diverses espècies de raolins, cérvols, cabirols, linxs, tortugues i rinoceronts. Aquestes restes es van catalogar i datar donant com a resultat que tenien dos milions d'anys d'antiguitat, de l'era quaternària.




Què hi ha al Turó?

A banda de les infraestructures humanes que s'hi han anat construint, el turó de la Rovira ha proporcionat des de temps immemorials ferro, lignit i aigua.


Del ferro i el lignit hi ha constància en l'explotació de diverses mines subterrànies. També hi ha hagut una forta explotació d'àrids de les pedreres a cel obert que hi ha al vessant sud del turó.


De l'aigua hi ha també una explotació d'aquifers subterranis. Hi ha constància de petites fonts que brollaven de les roques com la font de la Mina -o dels bessons- al carrer de Josep Serrano. També hi havia la font de la Cabreta sota la carretera del Carmel, al costat del Club Natació Catalunya.


La vegetació del turó és minça. Els arbres més habituals són els garrofers, alzines, algun pi blanc i alguna figuera, així com força atzavares.

diumenge, 23 de gener de 2011

Carrer de Cunit

Cunit. Municipi de la comarca del Baix Penedès.

Carrer d'Ezequiel Boixet

Ezequiel Boixet i Castells (Lleida, Segrià 1849 - Barcelona 1914). Periodista i narrador. Director de La Vanguardia. Pseudònim, Juan Buscón.

Plaça de Raimon Casellas

Raimon Casellas i Dou (Barcelona 1855 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès 1910). Periodista i crític d'art. Historiador de la pintura catalana.

dissabte, 22 de gener de 2011

Església del Santíssim Redemptor

La Vanguardia. Divendres, 29-12-1933

PRIMERA PIEDRA EN UN TEMPLO

El próximo domingo, a las doce de la mañana,
el excelentísimo y reverendísimo señor Obispo
bendicirá solemnemente la primera piedra del
templo parroquial del Santísimo Redentor que
se ha de construir en la barriada de «Can Baró».


------------------------------------------------

Aquesta església fou cremada l'any 1936.

L'església del Santíssim Redemptor és ara un edifici modern dels arquitectes Oriol Bohigas, Mar­torell i Mackay. De sempre hi ha hagut una relació escassa amb el barri.

Mines

La Vanguardia. Dilluns, 31-03-1890


Se ha presentado en el gobierno civil por
don Tomás Mumbrú y Camp, un registro para
la mina de hierro nombrada «Estrella,»
que radica en los términos municipales de
Gracia, San Martín de Provensals y Horta,
parajes llamados «Carmelo» y «Can Baró».
El gobernador ha señalado él plazo de sesenta
días para que puedan deducirse las reclamaciones
ú observaciones que se crean 
pertinentes.

Aiguats


La Vanguardia. Dimarts, 18-01-1898

Durante la mañana y buena parte de la
tarde de ayer, el torrente de las Flores y la
riera de San Miguel, de Gracia, arrastraban
buen caudal de aguas, de modo que era punto
menos que imposible vadear aquellas hondonadas.
En la carretera de «can Baró» algunos
parajes ofrecen lastimoso aspecto á causa de
los destrozos causados por el temporal.

Carrer del turó de la Rovira

Turó situat al costat dels dominis de Pere Labèrnia i Carreras, propietari de l'indret.

Carrer de la torre Dulac

Nom d'una antiga casa pairal de l'indret, anomenada inicialment "torre Milans" i posteriorment "torre Xifré".

Noms anteriors: Torre Dulach; 2-A (urb. Can Baró) 

divendres, 21 de gener de 2011

Plaça de Can Baró

Pel baró de Sant Lluís, Josep Pasqual de Taberner Pascali i Santpere. Igual que l'avinguda.

Avinguda de Can Baró

Es considera dedicada a Josep Manel Pascali i Sampere [Santpere], baró de Sant Lluís, que també en fou propietari.

Carrer del Baró de Sant Lluís

Carrer dedicat a Josep Manel de Pascali i Sampere [Santpere], a qui es concedí el títol de Baró de Sant Lluís l'any 1794. Aquest noble era el nebot de la mestressa de la masia de Can Baró, Eulàlia Sampere.

Noms anteriors: Miguel Ascaso; Juan Alonso Flores; Núm. 2 B (Urb. Casa Baró).

Carrer de Pere Sala

Pere Sala i Vilaret (Vic, Osona 1839 - Barcelona 1916). Filòsof i periodista. Director d'El Diluvio durant quinze anys.

Noms anteriors: Estanislao Rico Ariza (Barcelona 1895 – Montcada i Reixac 1936). Periodista i director de Unión Obrera. Carlista.

Carrer de Praga

Ciutat de Bohèmia, capital de la República Txeca. Fins a la seva urbanització, era una riera.

Noms anteriors: Núm. 7 (urb. Sampera i Baró).

Carrer de Pasteur

Louis Pasteur Roqui (Dôle 1822 - Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette 1895). Biòleg francès. Degà de la Facultat de Ciències de Lille (1854). Director de l'institut del seu nom (1888). Descobridor de la vacuna contra la ràbia.

Noms anteriors: Núm. 3 (urb. Can Baró).

Carrer de Pablo Sáenz de Barés

Pablo Sáenz de Barés (1899 - 1939). Periodista i escriptor castellà. Va ser el director de Gaceta de Cataluña.

Noms anteriors: Güell i Mercader.

Carrer de Mühlberg

Localitat alemanya en la qual s'esdevingué el fet d'armes que donà la victòria a Carles V contra les tropes de la Lliga d'Esmalcalda (24 d'abril de 1547).

Noms anteriors: Cristóbal Litrán (maçó i secretari personal de Francesc Ferrer i Guàrdia); Núm. 4 (Casa Baró).

Carrer de Miquel dels Sants Oliver

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet, Mallorca 1864 - Barcelona 1920). Periodista, historiador, poeta i narrador. Ideòleg. President de l'Ateneu Barcelonès (1917). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou director del Diario de Barcelona i posteriorment de La Vanguardia.

Noms anteriors: Santos Oliver

Carrer de Marià Labèrnia

Marià Labèrnia i Solà (Barcelona 1885 - 1916), fill hereu de Pere Labèrnia i Carreras, propietari dels terrenys on es dugué a terme la urbanització Labèrnia, al sector més oriental del turó de la Rovira.

Noms anteriors: FAI; Mariano.

Carrer de Labèrnia

Pere Labèrnia i Carreras (1865 - 1895). Propietari dels terrenys que foren part de l'heretat Casa Baró, per establiment al seu favor de Lluïsa de Llanas i López. Era casat amb Montserrat Solà i Vilavella.

Noms anteriors: Lavernia.

Carrer de Josep Yxart

Josep Yxart i de Moragas (Tarragona 1852 - 1895). Literat i crític. Considerat com el gran crític del renaixement literari català. 

Carrer de Josep Serrano

Josep Serrano i Simeón (Sueca, Ribera Baixa 1873 - Madrid 1941). Compositor. Autor de l'himne a València.

Noms anteriors: Maestro Serrano.

Carrer de José Millán González

(Barcelona 1893 - Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany 1939). Periodista. Publicista. Professor de cultura física de l'Escola del Treball, i de les institucions municipals de Cultura de Barcelona. Nomenat l'any 1925 per l'Ajuntament de Barcelona, professor d'educació física. Organitzador de festes esportives populars dedicades especialment als nens i a la joventut, i promotor de campanyes en pro de l'educació física a les escoles.

Noms anteriors: Pompeyo Gener; Camino Coll del Portell (un tram)

Carrer de Joan Cortada

Joan Cortada i Sala (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona 1805 - 1868). Escriptor i filòsof.

Carrer de Jaume Puigvert

(Segle XVII). Cap dels terços de la Generalitat. Defensor de Salses (Rosselló), on morí en el setge de 1639.

Carrer de Francesc Alegre

Barcelona (segle XV). Humanista i escriptor (segle XV). Conseller de Barcelona del 1480 al 1486. Va ser nomenat Ciutadà honrat (1492). Cònsol de catalans a Palerm (1479).

Noms anteriors: Av. de Rosa Tort; Londres. 

dijous, 20 de gener de 2011

Carrer de Vallseca


Gabriel de Vallseca (Barcelona ? - Mallorca segle XV). Cartògraf i pintor d'origen jueu. Es conserven mapamundis amb la seva signatura a Barcelona (1439), a París (1447) i a Florència (1449).

També hi ha el passatge de Vallseca.

Noms anteriors: Valseca; Salud (prolongació).

Carrer de Tenerife

Illa de l'Atlàntic, la més gran de l'arxipèlag de les Canàries.

Noms anteriors: José María Serrano; José Serrano; Núm. 2 (urb. Casa Baró) 

Plaça de Sanllehy

Domènec Joan Sanllehy i Alrich (Barcelona ~1847 - 1911). Polític. Alcalde de Barcelona per Reial Ordre (1906). En dimitir va donar lloc a l'alcaldia accidental d'Albert Bastardas i Sanpere. President del Cercle del Liceu. Es casà amb Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i futura marquesa de Caldes de Montbui.

Carrer de Polònia

Estat d’Europa.

Noms anteriors: Núm. 5 (urb. Baró)

Carrer del Panorama

El nom del carrer prové per l’extens panorama que des d’allà s’albira.

Carretera del Carmel

Aquest és un topònim modern. El santuari de la Mare de Déu del Carmel donà nom al turó, abans anomenat "turó d'en Móra", i aquest al barri.

dimecres, 19 de gener de 2011

Turó de la Rovira?

El Turó de la Rovira, que és el nom amb el que es conegut actualment el puig que hi ha al cim del barri, de 261 metres d'alçada sobre el nivell del mar, no sempre ha tingut aquest nom. Però aquesta denominació procedeix molt probablement a la presència de roures al turó. Una mica a l'oest del turó hi ha el coll del Carmel que el separa del turó del Carmel. Encara més a l'oest hi ha el turó de la Creueta del Coll.


Popularment, des de finals de segle XIX i fins no fa gaire temps, se'l coneixia com a Muntanya Pelada pel seu aspecte desangelat i sense gaire vegetació. Aquest nom no era exclusiu del turó de la Rovira, sinó que de forma àmplia, designava els tres turons citats.


Però el turó que ens ocupa, a part d'haver-se conegut en algun moment com a turó de Can Baró, també se l'ha anomenat turó d'en Bassols, als inicis del segle XX, i només a la part més oriental del turó, ja que encara hi ha una casa dita Can Bassols.


Més antigament, a l'edat moderna i mitjana se'l coneixia com a Puig Aguilar i també com a Puig Magen.

Carrer de França

Estat d’Europa.

Noms anteriors: Núm. 6 (urb. Casa Baró)

Plaça de la Font Castellana

Topònim creat en urbanitzar-se la zona de Can Baró a l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat.

dimarts, 18 de gener de 2011

Passatge del Dipòsit

Per haver-hi existit un important dipòsit d’aigua. Aquest dipòsit va ser construït l'any 1870 amb el nom de "Aigua de Dosrius" i va portar-ho a terme la "Compañia de Aguas de Barcelona", de capital belga. L'aigua l'ha portaven des de la riera d'Argentona.

Noms anteriors: Depósito

Carrer de Bismarck


Otto von Bismarck (Schönhausen, Brandenburg 1815 - Friedrichsruh, Lauenburg 1898). Canceller d'Alemanya (1862-1890), anomenat "el Canceller de ferro".

Noms anteriors: Núm. 1 (urb. Casa Baró)

També hi ha el passatge de Bismarck.

dilluns, 17 de gener de 2011

Carrer d'Alexandre de Torrelles

Barceloní que lluità a la batalla de Lepant, Grècia, (1571) sota les ordres de Lluís de Requesens, contra l’armada turca. Comandant de divisió naval, capturà la galera que conduïa els fills del Gran Almirall turc.

Noms anteriors: Núm. 1 B (Casa Baró); Alejandro Torrellas

Carrer d'Albert Llanas

Albert de Sicília Llanas i Castells (Barcelona 1841 - 1915). Autor teatral, figura representativa de la bohèmia de la fi de segle. Publicà diverses comèdies de costums de gran èxit. Adaptà al català obres de Moratín, Calderón de la Barca i Shakespeare. Fou titular de la Cooperativa de Periodistes que construí l'agrupació urbana on es troba aquest carrer.

diumenge, 16 de gener de 2011

Can Baró?

L'etimologia del nom del barri és la següent:
Can: contracció del mot "ca" (casa) i l'article personal masculí "en" (casa d'en).
Baró: títol nobiliari que, en la jerarquia de títols de noblesa, ve després del de vescomte.

Per tant, etimològicament, el nom del barri es deu a que hi havia una casa on hi habitava o era propietat d'un baró.

Però qui era aquest baró? Quan hi va anar a viure? A què es dedicava? Va fer-se fer ell la masia? Quina era la seva tasca principal?...

Tanmateix no sempre es va dir així. Abans de portar aquest nom, la masia pertanyia a la família Santpere (o Sampere) i era propietat de na Eulàlia Santpere, filla del propietari de Can Santpere, masia que estava situada a on avui hi ha, aproximadament, el camp de futbol de l'Europa, al carrer de Sardenya.

dissabte, 15 de gener de 2011

Presentació i finalitat d'aquest bloc

Aquest bloc està dissenyat amb la finalitat de recollir la història del barri de Can Baró (Barcelona) que anem trobant tant en llibres publicats, en documentació publicada a internet, com en documents originals, però sempre respectant els drets d'imatge i els de reproducció.

Les notícies que us donarem arribaran fins a la finalització de la Guerra Civil del segle XX. Per tant, poca cosa hi trobareu del 1939 cap aquí.

Evidentment començarem pel que és més fàcil, és a dir, l'obra ja publicada. A part de les obres temàtiques sobre el barri i rodalies, també picossarem d'altres obres menors donat que no es centren en el nostre camp d'estudi però que aporten dades interessants.

Però com que la vida és moviment, us donarem també enllaços a llocs on hi trobareu informació diversa de la vida quotidiana del nostre barri.

També esperem que ens doneu la vostra opinió o aportació als diferents apartats del bloc. La finalitat és aportar el màxim d'informació possible als usuaris que cerquin detalls d'aquest petit barri barceloní... però que no sempre ho havia estat.