dimarts, 29 de novembre del 2011

Reconstrucció de la masia

L'estiu de 1652, en el marc de la guerra de Separació o dels Segadors, les tropes castellanes estaven establertes al voltant de la ciutat de Barcelona. La multitud de tropes que hi havia pel territori català va fer gran mal en les possessions dels habitants i la masia de can  Baró no en va ser una excepció. Al cim del turó de la Rovira van bastir-hi un fortí i van establir-s'hi amb un destacament de soldats. Des d'aquest lloc privilegiat tenien tot el pla de Barcelona, des del Besòs al Llobregat, ben controlat.

Al foli 175r, de la concòrdia de 16 d'agost de 1712 entre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i Ramon-Fèlix d'Ivorra, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts, propietari directe de la masia encara dita la Torre Aguilar, es troba la següent notícia:

"...Al peu de la muntanya dita lo Puig Aguilar [turó de la Rovira], i a sobre del convent dels pares caputxins de Monticalvari(1), que en lo siti que patí esta ciutat en lo any 1652 fou dita casa, com las demés que es trobaven en lo pla de Barcelona, totalment destruïda i espatllada e inhabitable, no quedant en ella ni los corrals, teuladas, sostres ni edifici algun, més que alguns trossos i vestigis de parets, per lo que fou precís i necessari rehedificar de nou la dita casa, com antes estava, per donar cobro a la cultura de las terras que estan dilatadas en dita heretat, per lo qual effecte se convertiren ditas obras 4.001 lliuras i 13 sous [...] experts mestres de cases i fusters [...] les cases ditas d'Aguilar no valien ni valen de molt la dita quantitat de 4.001 lliuras i 13 sous..."

Per tant, amb aquest document donem per conclòs el tema de si la masia va ser construïda en la data que porta a la llinda de la porta, 1674, o bé era anterior. Ara caldria cercar documentació anterior per esbrinar l'origen.

-----
1. Aquest convent de caputxins dit Mont Calvari, i també conegut com "els Caputxins Vells" fou construït entre el 14 de desembre de1578, quan fou bastida la primera pedra i el 1580, quan va ser consagrada la seva església l'11 de desembre. Poc a poc es va anar fent gran i va obtenir força rendes de la ciutat de Barcelona així com del Consell de Cent. Estava situat on ara hi ha la travessera de Gràcia, cantonada amb Bailèn i arribant fins al torrent de l'Olla. Fou destruït completament per les tropes que assetjaven Barcelona l'any 1714.

dissabte, 26 de novembre del 2011

Límits de la propietat de Can Baró el 1749

A l'hora d'afrontar el repte de determinar els límits de la masada de Can Baró hem de tenir present que col·locar les fronteres en un mapa actual és molt difícil al no ser del tot exactes les delimitacions de la finca que es va fer el 20 de novembre de 1749.

El límit més predible i constatable és el límit nord o de tramuntana ja que el turó de la Rovira o Puig Aguilar ens marca el punt definitori del terreny que era propietat dels senyors de la masada. A partir d'aquí, la possessió s'estenia cap a ponent (oest) seguint tota la carena fins al call del Portell. En aquest punt, el límit agafa una línia recta cap al sud (al mar) i que no deixa fins arribar on actualment hi ha la Plaça de Sanllehy, lloc on hi havia una  creu de terme. Des d'aquí continua el límit cap el sud, deixant a ponent Can Sampere (que en aquesta època de mitjan segle XVIII era coneguda com a Can Llampillas i propietat de Rafel Llampillas i actualment hi ha un club poliesportiu) amb algunes introduccions cap a ponent de l'esmentada casa. Continuant cap al sud ens trobaríem ara amb Can Mariner (propietat de Joan Mariner i que actualment es trobaria situada a la cruïlla de Sardenya/Pi i Margall, aproximadament).

El torrent que baixa de sota la casa passava per on ara hi ha el carrer de Praga.

Tornant a l'origen del perímetre, el turó de la Rovira o Puig Aguilar, però ara anirem cap a llevant seguint la carena també però descendint ràpidament cap al sud fins arribar al Puig de l'Olleta, que es trobaria a llevant del carrer de Tenerife actual, darrera del poliesportiu municipal. D'aquí baixava cap a on actualment hi ha l'ajuntament del districte. A l'est hi havia els masos de Can Casanoves i de Can Gispert.

El que tancaria el perímetre per la part sud queda molt indeterminada ja que la masada posseïa terrenys que no eren homogenis amb el patrimoni i tenia camps que l'allargassaven cap el sud.

dijous, 24 de novembre del 2011

El nom de la masia

La masia de Can Baró deu el seu nom a qui era el propietari de tota la masada, Ramon-Fèlix d'Ivorra i Salvà, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts, fins el dia 21 de desembre de 1737, quan va anar al notari Bonaventura Galí, de Barcelona, i va vendre tota la masada i heretat a Francesc Senpera [Santpere, Sampere, Sanpera, Sanpere, Senpere].

Actualment es creu que el nom prové d'haver estat propietat del Baró de Sant Lluís, però això, en part, és erroni donat que aquest títol no el va aconseguir el seu propietari, Josep Manel de Pascali i Sampere, fins l'any 1794. Per demostrar que anteriorment ja es coneixia amb aquest nom n'hi ha prou amb veure el mapa realitzat pel geògraf Francesc Clavera l'any 1749, és a dir, 45 anys abans de l'obtenció del títol de baró.



Antigament aquesta masada havia dut el nom de Torre Aguilar fins al segle XVII, i encara més endarrere, Torre d'en Conill, noms que farien referència als seus propietaris directes. Un document de 12 de setembre de 1498 ens diu que antigament era conegut amb el nom de Mas de na Bell-lloc.

El que ara coneixem amb el nom de turó de la Rovira, antigament el seu nom era Puig Aguilar, com a mínim des de 1249.

dimecres, 23 de novembre del 2011

Règim econòmic

Una constant al llarg de la història de Can Baró ha estat que els propietaris directes eren gent ennoblida o, si més no, famílies adinerades que vivien a la ciutat de Barcelona. A la casa hi establien a uns masovers, o propietaris útils, que es cuidaven de treballar la terra i obtenir-ne els fruits amb els quals havien de viure ells i pagar el cens al senyor.

Però moltes de les terres o camps que treballaven no pertanyien al propietari de la casa sinó que pertanyien a als monestirs de la ciutat de Barcelona com podien ser el monestir de Sant Pere de les Puel·les i el de Sant Pau del Camp, o al de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona.

El territori estava totalment partionat en camps, prats i horts, és a dir, no era tot un terreny homogeni i sense separacions. Aquests camps que eren treballats pels masovers estaven censats per un preu anual a pagar per alguna festa senyalada (Nadal, sant Joan, Tots Sants, etc.) al seu propietari directe que eren els abats o priors dels monestirs. Però prèviament ho cobrava el propietari de la masada i aquest ho havia de pagar als diversos monestirs.

Els imports que demanaven en total pujaven, més o menys, a 110 lliures catalanes anualment... això era un import molt alt i gens menyspreable en aquell any de 1712.

Una curiositat que demostra el problema de l'idioma, de les diferents mesures de capacitat, de l'expressió escrita i de les diferents interpretacions possibles el troben en la concòrdia de 1749 entre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i la Sra. Eulàlia Santpere [Senpera] Cerdanya [Sardaña].
"... por quanto no se ha podido averiguar la medida de un quarter de azeyte, quanto importaba moderna ni antiguamente en esta ciudad de Barcelona y su territorio, antes bien que en ningun tiempo ha havido tal medida de quarter de azeyte segun las reducciones antiguas que se han visto, y singularmente la mandada practicar en esta ciudad en virtud del capítulo 89 de las Cortes del año 1585 en Monsó, en la qual no se encuentra tal medida de quarter, si que despues de la medida de quartá, se sigue otra media que se llama quartó, que es la quarta parte de un quartan (segun resa la misma reducción) pretendiendo assí dicha Doña Eulalia Senpera que dicha medida de quarter seria la de quartó, quarta parte de quartan; y dicha abadessa y monasterio pretendiesse importar cada quarter de azeyte alomenar un quartan, segun differentes notas de su Arxivo, y reputarse y ser assí en algunas partes del Vallés, lo que no concluye bastamente para su intento..."