dijous, 23 de febrer del 2012
Refugis antiaeris
L'any 1938 es van construir dos refugis antiaeris al barri de Can Baró. Un estava situat al carrer de França, on actualment hi ha el número 9. L'altre es va construir a l'avinguda de Can Baró, en el número 17.
dimarts, 29 de novembre del 2011
Reconstrucció de la masia
L'estiu de 1652, en el marc de la guerra de Separació o dels Segadors, les tropes castellanes estaven establertes al voltant de la ciutat de Barcelona. La multitud de tropes que hi havia pel territori català va fer gran mal en les possessions dels habitants i la masia de can Baró no en va ser una excepció. Al cim del turó de la Rovira van bastir-hi un fortí i van establir-s'hi amb un destacament de soldats. Des d'aquest lloc privilegiat tenien tot el pla de Barcelona, des del Besòs al Llobregat, ben controlat.
Al foli 175r, de la concòrdia de 16 d'agost de 1712 entre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i Ramon-Fèlix d'Ivorra, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts, propietari directe de la masia encara dita la Torre Aguilar, es troba la següent notícia:
"...Al peu de la muntanya dita lo Puig Aguilar [turó de la Rovira], i a sobre del convent dels pares caputxins de Monticalvari(1), que en lo siti que patí esta ciutat en lo any 1652 fou dita casa, com las demés que es trobaven en lo pla de Barcelona, totalment destruïda i espatllada e inhabitable, no quedant en ella ni los corrals, teuladas, sostres ni edifici algun, més que alguns trossos i vestigis de parets, per lo que fou precís i necessari rehedificar de nou la dita casa, com antes estava, per donar cobro a la cultura de las terras que estan dilatadas en dita heretat, per lo qual effecte se convertiren ditas obras 4.001 lliuras i 13 sous [...] experts mestres de cases i fusters [...] les cases ditas d'Aguilar no valien ni valen de molt la dita quantitat de 4.001 lliuras i 13 sous..."
Per tant, amb aquest document donem per conclòs el tema de si la masia va ser construïda en la data que porta a la llinda de la porta, 1674, o bé era anterior. Ara caldria cercar documentació anterior per esbrinar l'origen.
-----
1. Aquest convent de caputxins dit Mont Calvari, i també conegut com "els Caputxins Vells" fou construït entre el 14 de desembre de1578, quan fou bastida la primera pedra i el 1580, quan va ser consagrada la seva església l'11 de desembre. Poc a poc es va anar fent gran i va obtenir força rendes de la ciutat de Barcelona així com del Consell de Cent. Estava situat on ara hi ha la travessera de Gràcia, cantonada amb Bailèn i arribant fins al torrent de l'Olla. Fou destruït completament per les tropes que assetjaven Barcelona l'any 1714.
Al foli 175r, de la concòrdia de 16 d'agost de 1712 entre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i Ramon-Fèlix d'Ivorra, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts, propietari directe de la masia encara dita la Torre Aguilar, es troba la següent notícia:
"...Al peu de la muntanya dita lo Puig Aguilar [turó de la Rovira], i a sobre del convent dels pares caputxins de Monticalvari(1), que en lo siti que patí esta ciutat en lo any 1652 fou dita casa, com las demés que es trobaven en lo pla de Barcelona, totalment destruïda i espatllada e inhabitable, no quedant en ella ni los corrals, teuladas, sostres ni edifici algun, més que alguns trossos i vestigis de parets, per lo que fou precís i necessari rehedificar de nou la dita casa, com antes estava, per donar cobro a la cultura de las terras que estan dilatadas en dita heretat, per lo qual effecte se convertiren ditas obras 4.001 lliuras i 13 sous [...] experts mestres de cases i fusters [...] les cases ditas d'Aguilar no valien ni valen de molt la dita quantitat de 4.001 lliuras i 13 sous..."
Per tant, amb aquest document donem per conclòs el tema de si la masia va ser construïda en la data que porta a la llinda de la porta, 1674, o bé era anterior. Ara caldria cercar documentació anterior per esbrinar l'origen.
-----
1. Aquest convent de caputxins dit Mont Calvari, i també conegut com "els Caputxins Vells" fou construït entre el 14 de desembre de1578, quan fou bastida la primera pedra i el 1580, quan va ser consagrada la seva església l'11 de desembre. Poc a poc es va anar fent gran i va obtenir força rendes de la ciutat de Barcelona així com del Consell de Cent. Estava situat on ara hi ha la travessera de Gràcia, cantonada amb Bailèn i arribant fins al torrent de l'Olla. Fou destruït completament per les tropes que assetjaven Barcelona l'any 1714.
dissabte, 26 de novembre del 2011
Límits de la propietat de Can Baró el 1749
A l'hora d'afrontar el repte de determinar els límits de la masada de Can Baró hem de tenir present que col·locar les fronteres en un mapa actual és molt difícil al no ser del tot exactes les delimitacions de la finca que es va fer el 20 de novembre de 1749.
El límit més predible i constatable és el límit nord o de tramuntana ja que el turó de la Rovira o Puig Aguilar ens marca el punt definitori del terreny que era propietat dels senyors de la masada. A partir d'aquí, la possessió s'estenia cap a ponent (oest) seguint tota la carena fins al call del Portell. En aquest punt, el límit agafa una línia recta cap al sud (al mar) i que no deixa fins arribar on actualment hi ha la Plaça de Sanllehy, lloc on hi havia una creu de terme. Des d'aquí continua el límit cap el sud, deixant a ponent Can Sampere (que en aquesta època de mitjan segle XVIII era coneguda com a Can Llampillas i propietat de Rafel Llampillas i actualment hi ha un club poliesportiu) amb algunes introduccions cap a ponent de l'esmentada casa. Continuant cap al sud ens trobaríem ara amb Can Mariner (propietat de Joan Mariner i que actualment es trobaria situada a la cruïlla de Sardenya/Pi i Margall, aproximadament).
El torrent que baixa de sota la casa passava per on ara hi ha el carrer de Praga.
Tornant a l'origen del perímetre, el turó de la Rovira o Puig Aguilar, però ara anirem cap a llevant seguint la carena també però descendint ràpidament cap al sud fins arribar al Puig de l'Olleta, que es trobaria a llevant del carrer de Tenerife actual, darrera del poliesportiu municipal. D'aquí baixava cap a on actualment hi ha l'ajuntament del districte. A l'est hi havia els masos de Can Casanoves i de Can Gispert.
El que tancaria el perímetre per la part sud queda molt indeterminada ja que la masada posseïa terrenys que no eren homogenis amb el patrimoni i tenia camps que l'allargassaven cap el sud.
El límit més predible i constatable és el límit nord o de tramuntana ja que el turó de la Rovira o Puig Aguilar ens marca el punt definitori del terreny que era propietat dels senyors de la masada. A partir d'aquí, la possessió s'estenia cap a ponent (oest) seguint tota la carena fins al call del Portell. En aquest punt, el límit agafa una línia recta cap al sud (al mar) i que no deixa fins arribar on actualment hi ha la Plaça de Sanllehy, lloc on hi havia una creu de terme. Des d'aquí continua el límit cap el sud, deixant a ponent Can Sampere (que en aquesta època de mitjan segle XVIII era coneguda com a Can Llampillas i propietat de Rafel Llampillas i actualment hi ha un club poliesportiu) amb algunes introduccions cap a ponent de l'esmentada casa. Continuant cap al sud ens trobaríem ara amb Can Mariner (propietat de Joan Mariner i que actualment es trobaria situada a la cruïlla de Sardenya/Pi i Margall, aproximadament).
El torrent que baixa de sota la casa passava per on ara hi ha el carrer de Praga.
Tornant a l'origen del perímetre, el turó de la Rovira o Puig Aguilar, però ara anirem cap a llevant seguint la carena també però descendint ràpidament cap al sud fins arribar al Puig de l'Olleta, que es trobaria a llevant del carrer de Tenerife actual, darrera del poliesportiu municipal. D'aquí baixava cap a on actualment hi ha l'ajuntament del districte. A l'est hi havia els masos de Can Casanoves i de Can Gispert.
El que tancaria el perímetre per la part sud queda molt indeterminada ja que la masada posseïa terrenys que no eren homogenis amb el patrimoni i tenia camps que l'allargassaven cap el sud.
dijous, 24 de novembre del 2011
El nom de la masia
La masia de Can Baró deu el seu nom a qui era el propietari de tota la masada, Ramon-Fèlix d'Ivorra i Salvà, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts, fins el dia 21 de desembre de 1737, quan va anar al notari Bonaventura Galí, de Barcelona, i va vendre tota la masada i heretat a Francesc Senpera [Santpere, Sampere, Sanpera, Sanpere, Senpere].
Actualment es creu que el nom prové d'haver estat propietat del Baró de Sant Lluís, però això, en part, és erroni donat que aquest títol no el va aconseguir el seu propietari, Josep Manel de Pascali i Sampere, fins l'any 1794. Per demostrar que anteriorment ja es coneixia amb aquest nom n'hi ha prou amb veure el mapa realitzat pel geògraf Francesc Clavera l'any 1749, és a dir, 45 anys abans de l'obtenció del títol de baró.
Antigament aquesta masada havia dut el nom de Torre Aguilar fins al segle XVII, i encara més endarrere, Torre d'en Conill, noms que farien referència als seus propietaris directes. Un document de 12 de setembre de 1498 ens diu que antigament era conegut amb el nom de Mas de na Bell-lloc.
El que ara coneixem amb el nom de turó de la Rovira, antigament el seu nom era Puig Aguilar, com a mínim des de 1249.
Actualment es creu que el nom prové d'haver estat propietat del Baró de Sant Lluís, però això, en part, és erroni donat que aquest títol no el va aconseguir el seu propietari, Josep Manel de Pascali i Sampere, fins l'any 1794. Per demostrar que anteriorment ja es coneixia amb aquest nom n'hi ha prou amb veure el mapa realitzat pel geògraf Francesc Clavera l'any 1749, és a dir, 45 anys abans de l'obtenció del títol de baró.
Antigament aquesta masada havia dut el nom de Torre Aguilar fins al segle XVII, i encara més endarrere, Torre d'en Conill, noms que farien referència als seus propietaris directes. Un document de 12 de setembre de 1498 ens diu que antigament era conegut amb el nom de Mas de na Bell-lloc.
El que ara coneixem amb el nom de turó de la Rovira, antigament el seu nom era Puig Aguilar, com a mínim des de 1249.
dimecres, 23 de novembre del 2011
Règim econòmic
Una constant al llarg de la història de Can Baró ha estat que els propietaris directes eren gent ennoblida o, si més no, famílies adinerades que vivien a la ciutat de Barcelona. A la casa hi establien a uns masovers, o propietaris útils, que es cuidaven de treballar la terra i obtenir-ne els fruits amb els quals havien de viure ells i pagar el cens al senyor.
Però moltes de les terres o camps que treballaven no pertanyien al propietari de la casa sinó que pertanyien a als monestirs de la ciutat de Barcelona com podien ser el monestir de Sant Pere de les Puel·les i el de Sant Pau del Camp, o al de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona.
El territori estava totalment partionat en camps, prats i horts, és a dir, no era tot un terreny homogeni i sense separacions. Aquests camps que eren treballats pels masovers estaven censats per un preu anual a pagar per alguna festa senyalada (Nadal, sant Joan, Tots Sants, etc.) al seu propietari directe que eren els abats o priors dels monestirs. Però prèviament ho cobrava el propietari de la masada i aquest ho havia de pagar als diversos monestirs.
Els imports que demanaven en total pujaven, més o menys, a 110 lliures catalanes anualment... això era un import molt alt i gens menyspreable en aquell any de 1712.
Una curiositat que demostra el problema de l'idioma, de les diferents mesures de capacitat, de l'expressió escrita i de les diferents interpretacions possibles el troben en la concòrdia de 1749 entre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i la Sra. Eulàlia Santpere [Senpera] Cerdanya [Sardaña].
"... por quanto no se ha podido averiguar la medida de un quarter de azeyte, quanto importaba moderna ni antiguamente en esta ciudad de Barcelona y su territorio, antes bien que en ningun tiempo ha havido tal medida de quarter de azeyte segun las reducciones antiguas que se han visto, y singularmente la mandada practicar en esta ciudad en virtud del capítulo 89 de las Cortes del año 1585 en Monsó, en la qual no se encuentra tal medida de quarter, si que despues de la medida de quartá, se sigue otra media que se llama quartó, que es la quarta parte de un quartan (segun resa la misma reducción) pretendiendo assí dicha Doña Eulalia Senpera que dicha medida de quarter seria la de quartó, quarta parte de quartan; y dicha abadessa y monasterio pretendiesse importar cada quarter de azeyte alomenar un quartan, segun differentes notas de su Arxivo, y reputarse y ser assí en algunas partes del Vallés, lo que no concluye bastamente para su intento..."
Però moltes de les terres o camps que treballaven no pertanyien al propietari de la casa sinó que pertanyien a als monestirs de la ciutat de Barcelona com podien ser el monestir de Sant Pere de les Puel·les i el de Sant Pau del Camp, o al de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona.
El territori estava totalment partionat en camps, prats i horts, és a dir, no era tot un terreny homogeni i sense separacions. Aquests camps que eren treballats pels masovers estaven censats per un preu anual a pagar per alguna festa senyalada (Nadal, sant Joan, Tots Sants, etc.) al seu propietari directe que eren els abats o priors dels monestirs. Però prèviament ho cobrava el propietari de la masada i aquest ho havia de pagar als diversos monestirs.
Els imports que demanaven en total pujaven, més o menys, a 110 lliures catalanes anualment... això era un import molt alt i gens menyspreable en aquell any de 1712.
Una curiositat que demostra el problema de l'idioma, de les diferents mesures de capacitat, de l'expressió escrita i de les diferents interpretacions possibles el troben en la concòrdia de 1749 entre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i la Sra. Eulàlia Santpere [Senpera] Cerdanya [Sardaña].
"... por quanto no se ha podido averiguar la medida de un quarter de azeyte, quanto importaba moderna ni antiguamente en esta ciudad de Barcelona y su territorio, antes bien que en ningun tiempo ha havido tal medida de quarter de azeyte segun las reducciones antiguas que se han visto, y singularmente la mandada practicar en esta ciudad en virtud del capítulo 89 de las Cortes del año 1585 en Monsó, en la qual no se encuentra tal medida de quarter, si que despues de la medida de quartá, se sigue otra media que se llama quartó, que es la quarta parte de un quartan (segun resa la misma reducción) pretendiendo assí dicha Doña Eulalia Senpera que dicha medida de quarter seria la de quartó, quarta parte de quartan; y dicha abadessa y monasterio pretendiesse importar cada quarter de azeyte alomenar un quartan, segun differentes notas de su Arxivo, y reputarse y ser assí en algunas partes del Vallés, lo que no concluye bastamente para su intento..."
dimecres, 25 de maig del 2011
Mort del vigilant de les Pedreres
La Vanguardia. Divendres, 17-12-1937
Muerte natural
En la cantera de Can Baró apareció muerto el vigilante
Juan Monferrer Vallés, de 76 años.
Se cree que el fallecimiento fué debido a causa de muerte
natural.
dilluns, 23 de maig del 2011
Festival del SRI
La Vanguardia. Divendres, 01-10-1937
Festival del S.R.I, (Socorro Rojo Internacional)
La delegación de «Can Baró» del S.R.I. (Sección
Catalana) ha organizado para el próximo domingo,
día 3, un festival en el Teatro Bosque, en el que
tomarán, parte los artistas Lepe, Koyo, Conchita, Olivé,
Demon's Jazz, Enrique Borras e Hipólito Lázaro.
Empezará a las diez de la mañana.
dimarts, 17 de maig del 2011
Accident a les pedreres
La Vanguardia. Dissabte, 18-09-1937
Accidente mortal
El obrero Miguel Ortesa, de 37 años, que se hallaba
trabajando en una pedrera de «Can Baro», tuvo la
desgracia de caerse de una altura de cincuenta metros,
muriendo en el acto.
Por orden del Juez de guardia, el cadáver fue trasladado
al Depósito judicial.
dilluns, 16 de maig del 2011
Visita al barri dels Periodistes
La Vanguardia. Dimarts, 30-06-1936
El alcalde y el consejero de circulación
visitan la barriada de periodistas de La Salut
eI alcalde, don Carlos Pi Suñer, acompañado
del consejero de Circulación y antiguo periodista
don Vicente Bernadés, visitó los terrenos
de la barriada de La Salut, en donde la Cooperativa
de Periodistas para la Construcción de
Casas Baratas posee una colonia.
El señor Pi Suñer recorrió las principales calles,
admirando los chalets y haciendo elogios
de la obra llevada a cabo.
Los periodistas abogaron cerca de la primera
autoridad municipal por la fundación de un
grupo escolar en la parte alta de la barriada,
idea que ya había propugnado el que fue primer
presidente de la Generalidad, don Francisco
Maciá.
Al señor Pi Suñer no le pareció mal la idea
de los periodistas, dada la importante población
escolar a que podría atenderse, por la proximidad
de las populosas barriadas obreras de «Can
Baró» y el Carmelo».
En la visita acompañaron al alcalde la mayoría
de los socios de la Cooperativa, que viven
en aquella barriada.
dissabte, 14 de maig del 2011
Inhibició del poder militar en delictes comuns
La Vanguardia. Dissabte, 24-08-1935
La autoridad militar se ha inhibido en favor
de la jurisdicción ordinaria de la causa seguida
con motivo de la agresión de que fue víctima
Antonio Amet, encargado de los almacenes
Sepu, con motivo del despido de unos obreros.
También se ha inhibido del robo u mano armada
de que fueron víctimas el día 12 de los
corrientes, en la fuente Maquera, de «Can Baró»,
Enrique Grifol y María Teresa Máximo, a los que
les fueron robados cuanto dinero, joyas y efectos
de valor llevaban por un desconocido que
iba con la cara tapada y armado de una pistola.
dijous, 12 de maig del 2011
Explosió a les pedreres
La Vanguardia. Dimarts, 12-02-1935
En unas canteras situadas en el lugar conocido por «Can Baró» se registraron varias explosiones que dieron lugar a un incendio. Las explosiones ocurrieron en el depósito de dinamita. (Foto Sagarra)
Explosiones en unas canteras
En unas canteras situadas en el lugar conocido por «Can Baró» se registraron varias explosiones que dieron lugar a un incendio. Las explosiones ocurrieron en el depósito de dinamita. (Foto Sagarra)
dimecres, 11 de maig del 2011
Incendi a la pedrera de Can Baró
Revista Esplai. 17-02-1935
Diumenge passat, hom provocà un incendi seguit d'explosions a la pedrera de Can Baró i es cremaren quatre camions. La guàrdia civil practicant les primeres diligències. (Fotografia Puig Farran)
Diumenge passat, hom provocà un incendi seguit d'explosions a la pedrera de Can Baró i es cremaren quatre camions. La guàrdia civil practicant les primeres diligències. (Fotografia Puig Farran)
dimarts, 10 de maig del 2011
Celebracions de l'Onze de Setembre (1934)
La Vanguardia. Dimecres, 12-09-1934
...La animación en el «Fossar de les Moreres»
comenzó ya el lunes por la noche, prolongándose
hasta cerca de las tres de la madrugada.
Pronunciaron vibrantes discursos Domingo Latorre,
de «Patria Nova»; Antonio Xirau, del
«Partit Nacionalista Republicà»; Daniel Cardona,
de «Nosaltres Sols»; Daniel López, también
del «Partit Nacionalista Republicà»; el ex concejal
Miguel Oller, Manuel Sander, de «La
Falç»; Miguel Guinart y Amadeo Colldeforns,
diputados al Parlamento de Cataluña; Carrasco
Formiguera, de la «Unió Democràtica de
Catalunya»; Juan García, uno de los fundadores
de «Joventut Nets dels Almogavers»; José Riera
y Miguel Tintorer, de Gavà.
El coro «La Violeta de Clavé» y el «Orfeó Llevant»,
de la Barceloneta, interpretaron, entre
otras composiciones, «Els Segadors» y «L'Emigrant»,
que la multitud aplaudió calurosamente.
De entre las entidades que, acompañadas de
sus respectivas enseñas, rindieron homenaje a
los mártires que reposan en aquel sagrado recinto,
recordamos:
«Joventut Estat Català de Mataró», Sección
Femenina del «Centre Republicà Federal de Mataró»,
«Bailets de Estat Català de Gràcia», «Foment
de la Sardana de Barcelona», «Casal Català
d'Esquerra del Camp d'en Grassot».
«Nova Catalunya», de La Habana; «Centre
Excursionista Rafel de Casanova», «Nosaltres
Sols», de Sant Just de Barberà, «Centre Català»
de Valencia. «Casal d'Esquerra de Can Baró»...
dissabte, 7 de maig del 2011
Conferència al Casal Català d'Esquerra
La Vanguardia. Dissabte, 28-07-1934
Hoy, a las diez de la noche, en el «Casal Català
d'Esquerra» de Can Baró, el diputado catalán
señor Colldeforns dará una conferencia pública
sobre el tema «Història dels ports de Barcelona
i Tarragona. Greu mancament del Govern d'Espanya
anorreant l'Estatut a ambdós ports. Protesta
violenta. Sols Catalunya hi té dret a regir-los».
dijous, 5 de maig del 2011
Resultat de l'enquesta de març-abril
Quants dipòsits d'aigua hi ha al Turó de la Rovira?
1: 0 vots
2: 0 vots
3: 2 vots
1: 0 vots
2: 0 vots
3: 2 vots
dimecres, 4 de maig del 2011
Condol per la mort del President Macià
La Vanguardia. Dijous, 28-12-1933
En la imposibilidad de recoger las dedicatorias
de todas las coronas depositadas a la memoria
del señor Macià, completamos la extensa
lista publicada ayer con los siguientes nombres
de entidades y particulares:
Jaime Cahiz y dependientes chófers de la
casa, Cooperativa de usuarios del servicio de
limpieza pública domiciliaria de Barcelona,
«Patria Nova», «L'Intransigent», «Casal d'Esquerra
de Can Baró»...
dilluns, 2 de maig del 2011
Judici d'un assassinat a les pedreres
La Vanguardia. Dijous 09-02-1933
VISTA DE CAUSAS
Sección primera. — Ayer en esta Sección se vio ante Jurado mixto la causa contra Doroteo Cebrián Cubells, acusado de haber dado muerte a un compañero de trabajo, llamado Gabriel García Diego, por sospechar que era causante de las infidelidades de su esposa.
Según las conclusiones fiscales, sobre las seis de la mañana del día 5 de noviembre de 1931, hallándose sentado para cambiarse el calzado, en una barraca de las canteras de Can Baró, Gabriel García, se le acercó el procesado y con una navaja le infirió dos heridas en la espalda, a consecuencia de las cuales falleció el día 14 de enero siguiente.
El fiscal calificó los hechos como constitutivos de un delito de asesinato, calificado por la alevosía, pero apreció la atenuante de haber obrado en vindicación de una ofensa grave. En el acto del juicio el procesado relató los hechos diciendo que el interfecto no sólo mantenía relaciones ilícitas con su esposa, sino que alardeaba de ello, haciéndole objeto de repetidas mofas. Añadió que el día de autos se había personado en la barraca donde vivía Gregoria García para recriminarle su conducta, entablándose entre ambos una violenta disputa, en el transcurso de la cual fué gravemente insultado por aquél quien, ademas, sacó una navaja con propósito de agredirle. Por su parte, el procesado declaró que para defenderse hizo uso de la navaja que llevaba, hiriendo a su rival, aunque sin el propósito de causarle tan grave daño.
Aportada por la acusación, compareció la esposa del interfecto, quien negó que existieran las referidas relaciones entre su esposo y la mujer del procesado. Hizo un relato de hechos en la forma expuesta por el fiscal, según manifestaciones de la víctima antes de morir.
También declaró el guardia de Seguridad Luis García Moraleda, con arreglo al relato del fiscal y según lo que oyó de Gabriel García. Engracia Yuste Sobaquillo, esposa del procesado, confesó haber sostenido íntima amistad con el interfecto.
A continuación prestaron declaración ei patrono del procesado y varios obreros de la cantera donde los protagonistas del hecho prestaban sus servicios. Estos testigos dieron inmejorables referencias de Doroteo Cebrián, asegurando, en cambio, que el interfecto era hombre pedenciero y jactancioso, que hacía alarde de su conducta con respecto al procesado.
Después del informe del fiscal, el cual solicitaba la pena de diecisiete años, cuatro meses y once días de cadena temporal para el procesado, el defensor hizo un resumen de los antecedentes del hecho, de cómo ocurrió la agresión, y expuso su informe en apoyo de sus respectivas conclusiones, pidiendo la absolución de su patrocinado.
El Jurado, después de deliberar, emitió veredicto de inculpabilidad.
El fiscal pidió la revisión de la causa ante nuevo Jurado, a lo que no accedió la Sala, que dictó sentencia absolutoria.
A la vista asistió numeroso público.
diumenge, 1 de maig del 2011
Accident
La Vanguardia. Dijous, 17-11-1932
Un camión alcanzó ayer en la avenida de
Can Baró al niño Francisco Morets García
causándole contusiones en distintas partes
del cuerpo y magullamiento en el pie derecho.
Fue asistido de primera intención en la
casa de socorro de Gracia.
divendres, 29 d’abril del 2011
Baralla a les pedreres
La Vanguardia. Dijous, 14-01-1932
Lesionado que fallece
En el Hospital de San Pablo falleció el
herido Gabriel García Diego, de 41 años, casado,
el cual había ingresado en aquel establecimiento
el día 5 de noviembre último con dos gravísimas
heridas de arma blanca que le causó en riña otro
obrero en una cantera de Can Baró, donde ambos
trabajaban.
El autor de las lesiones está procesado y
preso.
dissabte, 23 d’abril del 2011
Subhasta de les obres d'urbanització
La Vanguardia. Diumenge, 04-09-1927
Subasta de obras
Bajo la presidencia del teniente de alcalde
delegado de Obras públicas, señor Llansó,
en representación del alcalde, y con asistencia
del teniente de alcalde delegado de Abastos,
señor Barrié, designado al afecto por la
comisión permanente, se han celebrado las
subastas que, con su resultado, a continuación
se relacionan:
Obras de urbanización de las calles Grull
y Mercader, Alberto Llanas, Santos Oliver y
José Ixart de la barriada de periodistas de
«Can Baró», bajo el tipo de 52.987'20 pesetas.
Adjudicadas provisionalmente a don Francisco
Molins, por 38.000 pesetas.
dijous, 21 d’abril del 2011
Queixes sobre l'estat de les pedreres
Revista “La Rambla”. 01-06-1931
LLETRA OBERTA
A les autoritats de Barcelona
El senyor Enric J. Ferrer, de Barcelona, enginyer, ens envia per a la seva publicació el següent comentari, adreçat a les autoritats de Barcelona:
Amb tot el respecte, em permetreu demanar-vos: ¿Per quines raons, un particular, per més senyes sostenidor d’una Unió Patriòtica, pot destruir la urbanització traçada per l'Ajuntament, sense que ningú no li demani responsabilitats?
Es tracta de les dissortadament famoses pedreres de Can Baró, on, sense escrúpols de cap mena, hom destrueix la muntanya, saltant per damunt de la llei de mines, befant se de les ordres del governador, enganyant a tothom i fent un negoci escandalós, tot posant en perill les vides i les cases dels modestos propietaris d'aquella tan xamosa barriada.
¿Qui és el responsable, senyor alcalde, de l'accident ocorregut el dia 18 d'abril a una pobra veïna, i que li costà una cama, ja que una pedra llançada per una barrinada li trencà la cuixa, davant de casa seva? ¿Com es guanyarà la vida aquesta pobra dona, quan d'ací a cinc o sis mesos (segons la nota del facultatiu, que esta en poder del Govern civil), pugui sortir de l'hospital amb una sola cama, si no hi ha cap complicació més greu?
Jo acuso les autoritats de Barcelona -Milans del Bosch, Viver, Barrera, Despujols, Márquez, Güell, etcètera- tots aquells que han tolerat a gratcient l'expoliació iniqua, tots aquella que han permès que les queixes fossin neutralitzades en el centre miner, impunement, tots aquells que sota !a conxorxa upetista, han deixat fer als seus amics d'En Foronda una destrucció sistemàtica d’un tros de Barcelona; tots aquells que permeten que es barrini a menys de quaranta metres dels edificis (segons la llei de Mines) i amb càrregues exagerades que esquerden les finques; tots aquells que permeten que al centre urbanitzat, dissimulat amb una finca, pugui existir un polvorí carregat de dinamita; a tots aquells que pel papu de deixar sense feina trenta obrers, deixen la seva autoritat en un lloc molt poc decent. Perquè, consti una vegada més, que aquesta barriada no desitja augmentar els sense feina per a arreglar la urbanització destruïda, manquen, no trenta obrera, sinó tres-cents, que podrien treballar força temps a embellir en que fins ara ha estat destruït.
Es d'esperar que d’ara endavant no caldrà parlar també de negligència. Ja que actualment, avisats per algun espia que hi ha en un Centre molt oficial, els explotadors de les pedreres estan assabentats de les visites oficials que es projecten, amb temps suficient per a prendre mesures enganyoses, i entre temps, van avançant .escandalosament els seus treballs a les parts altes... menys quan es presenta la guardia civil, ja que aleshores baixen els obrers a fer altres feines més lícites
.
Aquesta farsa ha d'acabar, senyor governador i senyor alcalde. La dignitat de les vostres autoritats està en joc, així com la vida i la hisenda d'aquests modestos propietaris, que si fins ara han tingut el deure de pagar totes les gabelles, no han tingut el dret de fer-se escoltar.
Confiem d'ésser atesos ràpidament i demanem que s'exigeixin responsabilitats a aquests funcionaris que han mancat al seu deure elemental de fer complir les lleis, í mentrestant, us desitja molts anys de vida pel bé de la República.
ENRIC J. FERRER
Enginyer
LLETRA OBERTA
A les autoritats de Barcelona
El senyor Enric J. Ferrer, de Barcelona, enginyer, ens envia per a la seva publicació el següent comentari, adreçat a les autoritats de Barcelona:
Amb tot el respecte, em permetreu demanar-vos: ¿Per quines raons, un particular, per més senyes sostenidor d’una Unió Patriòtica, pot destruir la urbanització traçada per l'Ajuntament, sense que ningú no li demani responsabilitats?
Es tracta de les dissortadament famoses pedreres de Can Baró, on, sense escrúpols de cap mena, hom destrueix la muntanya, saltant per damunt de la llei de mines, befant se de les ordres del governador, enganyant a tothom i fent un negoci escandalós, tot posant en perill les vides i les cases dels modestos propietaris d'aquella tan xamosa barriada.
¿Qui és el responsable, senyor alcalde, de l'accident ocorregut el dia 18 d'abril a una pobra veïna, i que li costà una cama, ja que una pedra llançada per una barrinada li trencà la cuixa, davant de casa seva? ¿Com es guanyarà la vida aquesta pobra dona, quan d'ací a cinc o sis mesos (segons la nota del facultatiu, que esta en poder del Govern civil), pugui sortir de l'hospital amb una sola cama, si no hi ha cap complicació més greu?
Jo acuso les autoritats de Barcelona -Milans del Bosch, Viver, Barrera, Despujols, Márquez, Güell, etcètera- tots aquells que han tolerat a gratcient l'expoliació iniqua, tots aquella que han permès que les queixes fossin neutralitzades en el centre miner, impunement, tots aquells que sota !a conxorxa upetista, han deixat fer als seus amics d'En Foronda una destrucció sistemàtica d’un tros de Barcelona; tots aquells que permeten que es barrini a menys de quaranta metres dels edificis (segons la llei de Mines) i amb càrregues exagerades que esquerden les finques; tots aquells que permeten que al centre urbanitzat, dissimulat amb una finca, pugui existir un polvorí carregat de dinamita; a tots aquells que pel papu de deixar sense feina trenta obrers, deixen la seva autoritat en un lloc molt poc decent. Perquè, consti una vegada més, que aquesta barriada no desitja augmentar els sense feina per a arreglar la urbanització destruïda, manquen, no trenta obrera, sinó tres-cents, que podrien treballar força temps a embellir en que fins ara ha estat destruït.
Es d'esperar que d’ara endavant no caldrà parlar també de negligència. Ja que actualment, avisats per algun espia que hi ha en un Centre molt oficial, els explotadors de les pedreres estan assabentats de les visites oficials que es projecten, amb temps suficient per a prendre mesures enganyoses, i entre temps, van avançant .escandalosament els seus treballs a les parts altes... menys quan es presenta la guardia civil, ja que aleshores baixen els obrers a fer altres feines més lícites
.
Aquesta farsa ha d'acabar, senyor governador i senyor alcalde. La dignitat de les vostres autoritats està en joc, així com la vida i la hisenda d'aquests modestos propietaris, que si fins ara han tingut el deure de pagar totes les gabelles, no han tingut el dret de fer-se escoltar.
Confiem d'ésser atesos ràpidament i demanem que s'exigeixin responsabilitats a aquests funcionaris que han mancat al seu deure elemental de fer complir les lleis, í mentrestant, us desitja molts anys de vida pel bé de la República.
ENRIC J. FERRER
Enginyer
dimecres, 20 d’abril del 2011
Problemes d'habitatge
Catalunya social. Barcelona, 14-03-1925
El problema de I'estatge
Molt em plau que sigui confirmat tot el que referent al problema de l'estatge havem dit d'aquestes planes estant, i que porti l'amic Manich el testimoni personal del que els seus ulls han vist, tan sols en un dels indrets de Barcelona.
Feia ben pocs dies o millor dit la vigília de la visita que féu el company F. Manich, havíem recorregut la barriada de can Baró, on hi ha instaurades les cases de la Cooperativa de Periodistes, i ens féu prou pena que allí s'haguessin esmerçat tants cabals en la construcció de tan esplèndids estatges, per a veure's voltats de barraques i cataus de brutícia, llençant per terra el projecte de convertir en ciutat jardí aquella barriada, plena de llum i ben situada.
L'alcalde actual, amb molta empenta, començà la lluita contra les barraques immundes. Les notes oficioses de l'Alcaldia donaven compte cada dia del nombre de barraques que per ordre de l'alcalde, es cremaven, enrunaven o desapareixien. Vingué un dia que aquesta nota diària emmudí i ja no s'ha publicat més.
Alguns diumenges, recorrent els barris de Barcelona he pogut comprovar que la croada empresa pel senyor Baró de Viver s'ha encallat, per haver-se col·locat els barracaires a la defensiva, alçant per cada barraca enrunada, dos, tres o més barraques, per a neutralitzar-ne efectes; i així estem, i si no em creieu, aneu a veure-ho. Vergonya fa que avui s'alcin barraques en terrenys cedits per propietaris a l'Ajuntament de Barcelona, perquè aquest obri carrers!, i quan intenta fer-ho vénen els nous propietaris barraquers a fer-ne acte de possessió en nom de ciutadans de Barcelona i edificar-hi (?) llurs campaments de brutícia, etc., etc. Els propietaris efectius són els barraquers, els que han regalat el terreny a l’Ajuntament no tenen ja cap dret i encara que cridin i protestin de tanta vergonya, l'Ajuntament de Barcelona fa com qui vol netejar aquells indrets, mes tot resta igual o pitjor i així es contribueix a l’embelliment i salubritat moral i material de la ciutat.
Amic i company Manich, fa pena i encara més que pena indignació, que s'aturin els bons propòsits de millorament de la condició humana, al qual tots, tots, diuen i proclamen que sacrificant-se hi volen contribuir i es deixi al poble enllotar-se, embrutir-se i denigrar-se, sense fer res per a restablir l'imperi de la Llei i dels bons i honestos costums.
La sessió del ple de l'Ajuntament en la qual es posa a l'ordre del dia el problema de l'estatge a Barcelona, allí es desféu el que havia fet l'anterior Ajuntament, sense però fer res pràctic que substituís a ço que es considerava perjudicial als interessos dels ciutadans de Barcelona.
Ben pocs són els regidors que coneguin bé el problema de l'allotjament, potser que comptats n'hi hagi un o dos que sàpiguen quelcom d'aquesta matèria i als quals s'ha encomanat la ponència, estudi i solució per part de l'Ajuntament, del problema, però per ara, l'Ajuntament no ens dóna cap solució.
Una mostra per acabar. Sense anar més lluny, acabo de trobar en un Jutjat Municipal de Barcelona un bon ciutadà dependent de Comerç pare de cinc fills, habitant actualment a can Baró en una diem-ne caseta-barraca, feta, aquesta, d'obra (embà) el valor de la qual, a tot estirar, és de tres mil pessetes, i en pagava noranta de lloguer. Per divergències amb el propietari en no voler aquest tapar goteres, fou aquell acomiadat el dia 31 de gener proppassat, i es presentava al Jutjat municipal a implorar misericòrdia al Jutge perquè deturés el llençament de la casa-barraca, uns dies, a l'objecte de donar-li temps de trobar un recó on posar els mobles i robes i no haver de passar les nits, a l'hostal de la "belle Etoile" ell, la seva esposa i els cinc fills.
Creieu que em trenca el cor, em digué el secretari i l'oficial del Jutjat. Això que passa a aquest ciutadà barcelonès, és corrent, que cada dia pel dit Jutjat passen casos semblants i que d'això no se'n fa ja cas.
Amb aquesta injustícia preparem el triomf de les doctrines més absurdes.
Això arribarà, malgrat les Lleis, Reglaments, R.O., i decrets, que avui sols serveixen per a enriquir la nostra legislació social, i arribarà, si ens entretenim amb discursos, Juntes, ponències i no fem res pràctic per a aturar-ho, els de dalt, els del mig i els de baix.
J. GUILERA VILLARREAL
El problema de I'estatge
Molt em plau que sigui confirmat tot el que referent al problema de l'estatge havem dit d'aquestes planes estant, i que porti l'amic Manich el testimoni personal del que els seus ulls han vist, tan sols en un dels indrets de Barcelona.
Feia ben pocs dies o millor dit la vigília de la visita que féu el company F. Manich, havíem recorregut la barriada de can Baró, on hi ha instaurades les cases de la Cooperativa de Periodistes, i ens féu prou pena que allí s'haguessin esmerçat tants cabals en la construcció de tan esplèndids estatges, per a veure's voltats de barraques i cataus de brutícia, llençant per terra el projecte de convertir en ciutat jardí aquella barriada, plena de llum i ben situada.
L'alcalde actual, amb molta empenta, començà la lluita contra les barraques immundes. Les notes oficioses de l'Alcaldia donaven compte cada dia del nombre de barraques que per ordre de l'alcalde, es cremaven, enrunaven o desapareixien. Vingué un dia que aquesta nota diària emmudí i ja no s'ha publicat més.
Alguns diumenges, recorrent els barris de Barcelona he pogut comprovar que la croada empresa pel senyor Baró de Viver s'ha encallat, per haver-se col·locat els barracaires a la defensiva, alçant per cada barraca enrunada, dos, tres o més barraques, per a neutralitzar-ne efectes; i així estem, i si no em creieu, aneu a veure-ho. Vergonya fa que avui s'alcin barraques en terrenys cedits per propietaris a l'Ajuntament de Barcelona, perquè aquest obri carrers!, i quan intenta fer-ho vénen els nous propietaris barraquers a fer-ne acte de possessió en nom de ciutadans de Barcelona i edificar-hi (?) llurs campaments de brutícia, etc., etc. Els propietaris efectius són els barraquers, els que han regalat el terreny a l’Ajuntament no tenen ja cap dret i encara que cridin i protestin de tanta vergonya, l'Ajuntament de Barcelona fa com qui vol netejar aquells indrets, mes tot resta igual o pitjor i així es contribueix a l’embelliment i salubritat moral i material de la ciutat.
Amic i company Manich, fa pena i encara més que pena indignació, que s'aturin els bons propòsits de millorament de la condició humana, al qual tots, tots, diuen i proclamen que sacrificant-se hi volen contribuir i es deixi al poble enllotar-se, embrutir-se i denigrar-se, sense fer res per a restablir l'imperi de la Llei i dels bons i honestos costums.
La sessió del ple de l'Ajuntament en la qual es posa a l'ordre del dia el problema de l'estatge a Barcelona, allí es desféu el que havia fet l'anterior Ajuntament, sense però fer res pràctic que substituís a ço que es considerava perjudicial als interessos dels ciutadans de Barcelona.
Ben pocs són els regidors que coneguin bé el problema de l'allotjament, potser que comptats n'hi hagi un o dos que sàpiguen quelcom d'aquesta matèria i als quals s'ha encomanat la ponència, estudi i solució per part de l'Ajuntament, del problema, però per ara, l'Ajuntament no ens dóna cap solució.
Una mostra per acabar. Sense anar més lluny, acabo de trobar en un Jutjat Municipal de Barcelona un bon ciutadà dependent de Comerç pare de cinc fills, habitant actualment a can Baró en una diem-ne caseta-barraca, feta, aquesta, d'obra (embà) el valor de la qual, a tot estirar, és de tres mil pessetes, i en pagava noranta de lloguer. Per divergències amb el propietari en no voler aquest tapar goteres, fou aquell acomiadat el dia 31 de gener proppassat, i es presentava al Jutjat municipal a implorar misericòrdia al Jutge perquè deturés el llençament de la casa-barraca, uns dies, a l'objecte de donar-li temps de trobar un recó on posar els mobles i robes i no haver de passar les nits, a l'hostal de la "belle Etoile" ell, la seva esposa i els cinc fills.
Creieu que em trenca el cor, em digué el secretari i l'oficial del Jutjat. Això que passa a aquest ciutadà barcelonès, és corrent, que cada dia pel dit Jutjat passen casos semblants i que d'això no se'n fa ja cas.
Amb aquesta injustícia preparem el triomf de les doctrines més absurdes.
Això arribarà, malgrat les Lleis, Reglaments, R.O., i decrets, que avui sols serveixen per a enriquir la nostra legislació social, i arribarà, si ens entretenim amb discursos, Juntes, ponències i no fem res pràctic per a aturar-ho, els de dalt, els del mig i els de baix.
J. GUILERA VILLARREAL
dimarts, 19 d’abril del 2011
Més problemes a les pedreres de Can Baró
La Vanguardia. Dimarts, 05-08-1930
La cuestión de los canteros de «Can Baró» sigue sin resolver.
Según nos comunica don José Massanís, tras no pocos esfuerzos de los vecinos y propietarios perjudicados y de las gestiones realizadas por las agrupaciones de propietarios del Carmelo y de «Can Baró» se consiguió del Ayuntamiento la orden de paro de dichas canteras, orden que fue revocada al parecer por no haber prestado su conformidad el distrito minero.
Posteriormente el gobernador dirigió un oficio al Ayuntamiento dando cuenta de que se había ordenado con carácter general, la supresión del arranque de materiales en la zona elevada, en los taludes de las canteras del monte Carmelo, «Can Baró» y casa Vélez, pudiendo extraer sólo los materiales de la parte baja de los frentes de cantera hasta la mitad de la altura del talud y los bloques y trozos de piedra caídos sobre el piso de las canteras, mientras no se marquen por la autoridad gubernativa las líneas límite de las explotaciones.
Es indudable que esta nueva disposición del gobernador tenía para los vecinos marcado interés; si no resolvía nada en definitiva evitaba al menos que el destrozo siguiera adelante.
Pasaron ocho días después de publicada tal disposición y se cumplió al pie de la letra. Más tarde ya no ha sucedido así. Los barreneros han hecho nuevamente incursión en los sitios altos prohibidos, resultando otra vez letra muerta la orden del gobernador. Como consecuencia de lo sucedido se han hecho nuevas visitas a las autoridades para protestar contra lo que está ocurriendo en las citadas canteras.
dilluns, 18 d’abril del 2011
Subhasta d'un quiosc de diaris a la Pl. Sanllehy
La Vanguardia. Diumenge, 23-03-1930
El día 3 del próximo mes de abril, a las doce,
se celebrará en el Ayuntamiento la subasta
a la llana, de un kiosco destinado a la
venta de periódicos, que debe instalarse en la
plaza de Sanllehy (Can Baró) por el tipo de
diez pesetas mensuales. Los licitadores que
deseen tomar parte en la subasta deberán
constituir en la caja municipal y hasta la
1 de la tarde del día anterior al de la subasta
un deposito provisional de 50 pesetas, que será
devuelto a los licitadores cuyas ofertas
fueren desechadas, debiendo aumentar dicho
depósito quien resulte adjudicatario provisional
de la subasta, en el mismo acto, hasta el
importe del canon correspondiente a un trimestre.
diumenge, 17 d’abril del 2011
Benedicció de l'autobús Lesseps-Guinardó-Horta
La Vanguardia. Dimarts, 06-11-1928
En la iglesia de Nuestra Señora de Montserrat y ante numerosa y distinguida concurrencia, se celebró el domingo, a las once y media de la mañana, la fiesta de bendición de un nuevo y magnífico coche de la línea que la S. A. Autobuses del Norte de Barcelona tiene establecida con la denominación de «Lesseps-Guinardó-Horta».
A las once de la mañana se celebró en la citada iglesia una misa a la que concurrieron los invitados al acto y gran número de fieles y a las once y media en la puerta del templo, el párroco, reverendo don Eugenio Flori, bendijo el nuevo coche, asistido por el vicario, reverendo don Pedro Baguñá, y acólitos. Entre los concurrentes figuraban el presidente del Consejo de Administración de la Compañía, señor Morcillo; el vicepresidente señor Magriñá; el secretario, señor Balart; el vicesecretario, señor Ribas; el gerente, señor Massó; los vocales señores Bonet y Rius y el concesionario de la línea, señor Oriol Cinca.
El presidente de las Asociaciones de propietarios, diputado señor Trabal, el profesor señor Udina; los señores Pou de Barros, Viada, Aliberch, Aizcorbe y Sagarra, de la Cooperativa de Periodistas; el señor Fando e hija; el señor Pou Giménez y esposa; el secretario de la tenencia de Alcaldía señor Martí Navarro; de la Unión Patriótica del Guinardó, los señores Mas González, Delom, Lucas, Bernades, Pina y Señan; el subcabo del somatén señor Manzanares; el presidente de Unión Patriótica de «Can Baró», señor Ortega; y los representantes de otras Asociaciones y entidades.
Entre las señoras que concurrieron, recordamos a las de Magriñá, Massó, Morcillo, Balart, Bonet, Bausili de Aizcorbe y su hermana, señorita María Bausili; Viada, Aliberch, Ribas, Giménez de Pou, doña Antonia García Alarcón y otras muchas que sentimos no recordar.
Terminada la bendición, los invitados se trasladaron a la parte alta de la iglesia, recayente a la Avenida de Nuestra Señora de Montserrat, donde fueron obsequiados con un exquisito «lunch». Pronunciaron elocuentes brindis alusivos al acto y en elogio de la Compañía y de los intereses de la barriada, los señores Trabal y Morcillo, siendo ambos muy aplaudidos.
Tan simpático como agradable acto, terminó cerca de las doce y media.
El Consejo de Administración de la Compañía recibió muchas felicitaciones por sus desvelos en mejorar tan interesante servicio así como por su buen gusto en adquirir los lujosos coches que pone en circulación.
divendres, 15 d’abril del 2011
Urbanització del barri
La Vanguardia. Divendres, 27-04-1928
La urbanización de los terrenos de Casa Baró
La urbanización de los terrenos de Casa Baró
Por la Alcaldía se nos ha facilitado la siguiente nota:
«Contestando al suelto publicado por varios periódicos de la localidad interesando que accediendo al reiterado ruego de la Comisión de propietarios y vecinos de Casa Baró, se aclare por la Alcaldía el antiguo pleito de si corresponde al Ayuntamiento la urbanización de los terrenos de dicha barriada o es de incumbencia de la entidad propietaria de los mismos, debe la Alcaldía manifestar que en sesión de 7 de enero de 1908 el Ayuntamiento aprobó el proyecto de urbanización de las fincas «Casa Sampere» y «Casa Baró» solicitado en instancia de 19 de noviembre de 1906 por don Joaquín de las Llanas.
Que la aprobación fue otorgada mediante la también aprobación de diversas condiciones, siendo de señalar las que resuelven y contestan la pregunta formulada por la Comisión:
«El propietario verificará a sus costas las obras de urbanización de todas las calles comprendidas en el plano aprobado, con arreglo a las condiciones que imponga el Ayuntamiento, a cuyo fin se someterá a la aprobación del mismo el proyecto de afirmados, aceras y cloacas con sus accesorios».(Condición sexta).
Cumplidos los requisitos enunciados (la segregación del terreno vial, liberación de sus cargas, etc), el Municipio se irá haciendo cargo de las obras de urbanización de cada clase que vaya construyendo el propietario, así que estén terminadas y recibidas, «desde cuyo momento se encargará el Ayuntamiento de la conservación de las mismas, pero advirtiendo que interín no hayan recibidas, debe conservarlas el propietario». (Condición novena).
Es de lamentar se achaque al Municipio el olvido o incumplimiento de derechos y obligaciones que incumben única y exclusivamente a los propietarios que interesaron la aprobación de una urbanización o a sus sucesores. Y con el fin de que se lleven a afecto los acuerdos adoptados por la Municipalidad ha dado esta Alcaldía las oportunas órdenes para el inmediato cumplimiento de las condiciones fijadas como bases la urbanización aprobada para la finca «Casa Baró».
dijous, 14 d’abril del 2011
Resolució de la sustracció de cablejat elèctric
La Vanguardia. Dimarts, 06-03-1928
LOS MOZOS DE ESCUADRA
Servicios prestados por los mozos de la escuadra:
Los del puesto de Montcada, en combinación
con los de esta capital, detuvieron a
los sujetos Ramon Sisó Casals (a) «Noi de
Reus»; Pedro Oliveras Samón, trapero, y Julián
Hernández Andrés, carretero; el primero
fue detenido por haberle sido ocupado una
cantidad de hierro que había sido substraída
de la estación del Norte, declarándose
autor de varias otras substracciones del
mismo género.
Estrechado a preguntas, declaró
que en unión de otros dos sujetos, que
no han sido habidos, en el término de la barriada
de «Can Baró», substrajo 955 kilos
de cable conductor de fluido eléctrico de la
compañía «Grandes Redes Eléctricas», que
vendieron por la cantidad de 1.480'25 pesetas.
El Oliveras fue detenido como encubridor
y por haber mediado en la venta percibiendo
una comisión, y el Hernández por haber
transportado a sabiendas el género robado,
cobrando por ello 125 pesetas.
Dichos sujetos, género, carro y caballería
fueron puestos a disposición del juzgado de
instrucción de guardia.
dimecres, 13 d’abril del 2011
Sustracció de cablejat elèctric
La Vanguardia. Dimarts, 28-02-1928
Acusados de haber sustraído 900 kilos
de cable conductor de fluido eléctrico fueron
detenidos por los mozos de escuadra, en la
barriada de Can Baró, Ramón Sisó Casals,
Pedro Oliveras Sanón y Julián Hernández
Andrés.
dilluns, 11 d’abril del 2011
Urbanització de carrers
La Vanguardia. Dimecres, 06-07-1927
Comisión municipal Permanente
A las 2'20 de ayer tarde se reunió en sesión
pública la Comisión municipal Permanente,
bajo la presidencia del alcalde, barón de Viver.
Leída y aprobada el acta de la anterior,
se pasó a dar cuenta del Despacho oficial.
En él figuraban, entre otros, los siguientes
asuntos.
[...] Otro proponiendo la aprobación del proyecto
compuesto de pliego de condiciones,
presupuesto y planos, para las obras de urbanización
de las calles Güell y Mercadé,
Miguel de los Santos Oliver y José Ixart
de la barriada de periodistas de «Can Baró»,
por la cantidad de cincuenta y dos mil novecientas
ochenta y siete pesetas, veinte céntimos. [...]
diumenge, 10 d’abril del 2011
Visita al regidor de l'Ajuntament
La Vanguardia. Dissabte, 20-11-1926
Una comisión formada por individuos de la
junta directiva y socios de la Sociedad de
Propietarios y Vecinos de «Can Baró» visitó
al concejal jurado don Agustín Mariné, para
enterarle de varios asuntos concernientes a
la urbanización de dicha barriada.
dissabte, 9 d’abril del 2011
Baralla: ferit amb arma blanca
La Vanguardia. Diumenge, 19-06-1927
Por resentimiento entre ellos riñeron en
la barriada de Can Baró, Vicente Solé y Salvador
Guia Tomás, resultando este último
con una herida, por arma blanca, en el pecho.
El paciente fue auxiliado en el dispensario
del distrito, en donde calificaron la herida
qua sufría de pronóstico reservado.
Queixes dels veïns a l'alcalde de Barcelona
La Vanguardia. Dimecres, 06-10-1926
CARTA ABIERTA AL SEÑOR ALCALDE
Sr. Director de LA VANGUARDIA.
Respetable y muy señor mío: suplico a usted tenga la bondad de insertar en el diario de su digna dirección, la siguiente carta abierta.
Excelentísimo señor alcalde de Barcelona:
Tengo el honor de dirigirme a V. E. respetuosamente, como presidente de la Sociedad de Propietarios y Vecinos de «Can Baró», barrio de La Salut, para transmitirle las quejas formuladas por varios socios de esta entidad, motivadas todas ellas por las desgracias que ocasionan las lluvias que formando impetuosos torrentes, mal encauzados, derrumban paredes e inundan las viviendas.
Como esto va sucediendo con bastante frecuencia, sin que por parte de las autoridades se haya tomado ninguna medida para evitarlo, y tratándose de personas muy humildes, cuya generalidad sólo a costa da verdaderos sacrificios ha podido procurar un modesto hogar, que en día de tormenta ven terriblemente amenazado por las aguas, por no estar éstas encauzadas, creo no debe aguardarse el trágico momento de una catástrofe irreparable para la adopción de sencillos remedios que eviten de raíz su inminencia.
Los medios para evitar futuros peligros, son los siguientes:
Primero. Que una brigada visite estas calles y arregle los puntos de más peligro, en donde se ve palpablemente que las aguas tienen que producir estragos, encauzándolas de modo que discurran por medio de las calles, en vez de introducirse por los solares sin edificar precipitándose por las tapias de las salidas (corrales) de las casas e inundando las viviendas.
Segundo. Obligar a todos los propietarios a que cerquen sus solares, aunque sólo sea por la parte lindante con las calles, a fin de cerrar las manzanas formándose por sí mismo el arroyo de la calle. De este modo las aguas, siguiendo su curso natural por el arroyo, irán a parar a la carretera de Dos Rius (hoy Avenida de la Virgen de Montserrat) en donde existe ya cloaca. Es de lamentar, que algunos señores adquieran solares para lucrarse con su reventa y que estos señores, por no querer edificar, no cerquen sus solares y sean precisamente ellos, los causantes de la ruina de algunos pobres que edificaron. De buena fe algunos propietarios perjudicados, se han entrevistado, con los dueños de esos solares no edificados, para ver de convencerles de levantar cercas en la calle, sin que hayan podido conseguir nunca nada, habiendo sido esta vez de nuevo inundadas sus casas, causando graves perjuicios, amenazando ruina algunas de sus paredes.
Lo que pongo en conomiciento de V. E., esperando de su reconocida rectitud, atenderá las justas reclamaciones de esta barriada tan necesitada de urbanización, pues carece en absoluto de luz, no obstante haberlo pedido repetidas veces.
El presidente de la Sociedad de Propietarios y Vecinos de «Can Baró».
Ángel Pujals
divendres, 8 d’abril del 2011
Primer barraquisme
La Vanguardia. Dijous, 02-09-1926
La niña de quince meses Carmen Jiménez
Montero, al quedarse sola en el domicilio de
sus padres, calle número 2 de la barriada de
Can Baró, barraca, se cayó, jugando, dentro
de un cubo lleno de agua, pereciendo ahogada.
El cadáver de la criatura fue conducido al
hospital Clínico.
dimecres, 6 d’abril del 2011
Matriculació a les escoles
La Vanguardia. Dimarts, 05-01-1926
Acordado por el Ayuntamiento inaugurar el
próximo día 11 una escuela primaria en la barriada
de la Salut, en las proximidades de
la agrupación de Can Baró, se pone en conocimiento
del público que queda abierta la matricula
desde ayer lunes para que se inscriban
niños y niñas de 3 a 12 años. Muy en breve,
probablemente, será la matrícula gratuita; y
por ahora más de un 60 por 100 de los niños
asistentes a las escuelas municipales gozan
de tal ventaja.
Para mayor facilidad del público
la matrícula se aceptará en la oficina
municipal de los Josepets, de 10 a 1, todos los
días laborables, a partir de ayer lunes, hasta
el expresado día 11, habiéndose ya dado las
oportunas órdenes al negociado municipal de
Cultura para que disponga lo conveniente.
dimarts, 5 d’abril del 2011
Abocaments descontrolats a Can Baró
La Vanguardia. Dimarts, 17-03-1925
Una comisión de vecinos de la barriada de
«Can Baró» se presentó anoche en nuestra
redacción para quejarse del abandono en que
se tiene a aquella populosa barriada por parte
del Ayuntamiento.
Se da el caso de que la calle 2-B y otras recién
urbanizadas han quedado poco menos
que obstruidas por el sinnúmero de carretadas
de tierra y residuos de toda especie que
desaprensivos contratistas abandonan en medio
del arroyo, con el fin de ahorrarse el trabajo
de conducirlas a los sitios indicados por
la autoridad municipal, y sin que ésta les
haya puesto él correctivo correspondiente.
¿No podría el teniente de alcalde del distrito
dar las órdenes oportunas para que el
caso no se repitiera?
Una comisión de vecinos de la barriada de
«Can Baró» se presentó anoche en nuestra
redacción para quejarse del abandono en que
se tiene a aquella populosa barriada por parte
del Ayuntamiento.
Se da el caso de que la calle 2-B y otras recién
urbanizadas han quedado poco menos
que obstruidas por el sinnúmero de carretadas
de tierra y residuos de toda especie que
desaprensivos contratistas abandonan en medio
del arroyo, con el fin de ahorrarse el trabajo
de conducirlas a los sitios indicados por
la autoridad municipal, y sin que ésta les
haya puesto él correctivo correspondiente.
¿No podría el teniente de alcalde del distrito
dar las órdenes oportunas para que el
caso no se repitiera?
dimarts, 29 de març del 2011
Compromís de serveis bàsics per al barri
La Vanguardia. Dimarts, 04-08-1925
El concejal-jurado de los distritos primero
y noveno, señor Marimon, acompañado de nutridas
representaciones de propietarios de las
barriadas de Santa Eulalia de Vilapicina,
Salut y Can Baró, recorrió las mentadas barriadas,
haciéndose debidamente cargo de las
más urgentes necesidades de las mismas.
Consecuencia de la mencionada visita ha dictado
disposiciones, encaminadas a corregir deficencias
en diversos servicios públicos, como
asimismo ha presentando a la Comisión Municipal
Permanente varias mociones para la instalación
y colocación de fuentes públicas, luz
y arbolado en diversas calles de aquellos pintorescos
alrededores de la ciudad.
El señor Marimon fue felicitado por los numerosos
propietarios, vecinos y representantes
de entidades que le acompañaban, por la labor
que vienen realizando.
diumenge, 27 de març del 2011
dijous, 24 de març del 2011
Rehabilitació de la bateria antiaèria del Turó de la Rovira
Bateria antiaèria del Turó de la Rovira
Diumenge, 27 de març, a partir de les 10.30 h
Ajuntament de Barcelona
Programa:
10.30 h. Visites guiades amb el Museu d’Història de Barcelona
12 h. Actuació del grup musical 14 d’Abril
13 h. Vermut popular i cloenda
Ja hem finalitzat la rehabilitació de la bateria antiaèria del Turó de la Rovira i la recuperació de les traces de barraquisme i el seu entorn. Guanyem així un nou espai patrimonial d’alt valor històric i paisatgístic per a la ciutat. Per celebrar-ho, farem una jornada de portes obertes amb visites guiades amb el Museu d’Història de Barcelona i gaudirem d’actuacions musicals i d’un vermut per a tothom!
Hi haurà un servei d’autocars per facilitar l’accés al Turó des de diferents punts del districte. Reserves al tel. 934 340 017 (horari d’atenció: de 10 a 13 h i de 18 a 19.30 h fins al divendres 25 de març). També hem reforçat el bus de barri de la línia 119.
Dignificació de l’entorn
Hem posat punt final al procés de degradació de l’espai per causes meteorològiques o per la presència humana. S’ha fet una neteja selectiva de les restes no històriques, s’ha millorat l’enllumenat i s’ha enjardinat l’entorn.
Millora de l’accessibilitat i la seguretat
S’ha condicionat i perllongat l’accés principal des del carrer de Marià Labèrnia, i s’han adequat els altres camins i escales existents, amb noves baranes d’acompanyament i elements de protecció.
Rehabilitació de la bateria antiaèria i de les traces de barraquisme
S’han restaurat els elements de valor històric del conjunt del Turó, tant la bateria antiaèria com elements de l’època del barraquisme, per crear un autèntic conjunt museístic, vinculat al Museu d’Història de Barcelona, de gran interès per a la ciutat.
Diumenge, 27 de març, a partir de les 10.30 h
Ajuntament de Barcelona
Programa:
10.30 h. Visites guiades amb el Museu d’Història de Barcelona
12 h. Actuació del grup musical 14 d’Abril
13 h. Vermut popular i cloenda
Ja hem finalitzat la rehabilitació de la bateria antiaèria del Turó de la Rovira i la recuperació de les traces de barraquisme i el seu entorn. Guanyem així un nou espai patrimonial d’alt valor històric i paisatgístic per a la ciutat. Per celebrar-ho, farem una jornada de portes obertes amb visites guiades amb el Museu d’Història de Barcelona i gaudirem d’actuacions musicals i d’un vermut per a tothom!
Hi haurà un servei d’autocars per facilitar l’accés al Turó des de diferents punts del districte. Reserves al tel. 934 340 017 (horari d’atenció: de 10 a 13 h i de 18 a 19.30 h fins al divendres 25 de març). També hem reforçat el bus de barri de la línia 119.
Dignificació de l’entorn
Hem posat punt final al procés de degradació de l’espai per causes meteorològiques o per la presència humana. S’ha fet una neteja selectiva de les restes no històriques, s’ha millorat l’enllumenat i s’ha enjardinat l’entorn.
Millora de l’accessibilitat i la seguretat
S’ha condicionat i perllongat l’accés principal des del carrer de Marià Labèrnia, i s’han adequat els altres camins i escales existents, amb noves baranes d’acompanyament i elements de protecció.
Rehabilitació de la bateria antiaèria i de les traces de barraquisme
S’han restaurat els elements de valor històric del conjunt del Turó, tant la bateria antiaèria com elements de l’època del barraquisme, per crear un autèntic conjunt museístic, vinculat al Museu d’Història de Barcelona, de gran interès per a la ciutat.
dimarts, 22 de març del 2011
Visita de l'alcalde
La Vanguardia. Dissabte, 10-01-1925
Ayer mañana, el alcalde barón de Viver,
acompañado (del teniente de alcalde delegado
de Obras públicas señor Nebot, del concejal
jurado señor Maiimóu, concejales señores de
Ros, Garría Anné, Nadal, Guix y García Faria
y de varios técnicos municipales, realizó
una detenida visita a las barriadas del Coll,
Carmelo, Horta, Santa Eulalia, Guinardó,
Can Baró y barriada de Verdura, en cada una
de las cuales fue recibido por las juntas de
las respectivas asociaciones de propietarios.
Se detuvieron en las dos primeras barriadas
donde se hicieron cargo de las muchas
mejoras que en las mismas conviene realizar.
El señor García Faria y el teniente párroca
del Carmelo explicaron a los visitantes las
obras más necesarias, entre ellas la de una
amplia vía de circunvalación que enlace dichas
barriadas con la de Horta, y pudieron
también los visitantes hacerse cargo de la falta
absoluta de alumbrado y alcantarillado
que se procurará remediar con la urgencia
posible.
En la de Horta, después de escuchar algunas
indicaciones de los señores García Anné
y Guix, el alcalde inauguró las obras de
derribo de la casa conocida por «Can Manel»,
que obstruye la línea recta de la calle
de Fulton, y que se derriba con objeto de
dar entrada amplia y cómoda a la calle de
Horta, modificando la rasante pura suavizar
la pendiente. Numeroso público presenció esta
ceremonia, por tratarse de una mejora esperada
desde hace tiempo por el vecindario de
Horta.
Se procurará a la vez llevar a cumplimiento
el ensanche de la plaza de Ibiza para dar
salida cómoda a las calles de Guardiola y
Pere Pau.
Desde allí se trasladarona Santa Eulalia,
deteniéndose en la calle de Amílcar, cruce
con la riera de Horta, convenciéndose de la
necesidad de que se utilice inmediatamente
la cloaca para evitar que las aguas sucias
circulen por la superficie. Luego visitaron el
punto donde hoy termina la Rambla de Fabra
y Puig, haciéndose cargo de la necesidad
de prolongarla hasta Horta, pues se cuenta
ya con la necesaria consignación para abrirla
en su totalidad.
Visitaron después el Guinardó donde esperaban
la junta de la asociación de propietarios
presidida por el señor Coll y acompañada
del ex concejal señor Santamaría, quienes,
juntamente con el concejal jurado del distrito
señor Marimón, expusieron también las principales
necesidades de aquella importante barriada.
Desde allí se dirigieron a la parte baja del
paseo de Maragall, donde hay proyectada una
gran plaza en terrenos propiedad del Ayuntamiento
y como digno remate de la calle de
Coello, obra que descongestionará mucho
aquella barriada y facilitará la instalación de
vía doble en la línea tranviaria, pues la compañía
está dispuesta a hacerlo tan pronto
como esté ejecutada la obra.
Los señores barón de Viver y Nebot mostraron
los mejores deseos, prometiendo que
las reformas más importantes y factibles se
acometerán en seguida, procurando omitir
las tramitaciones que no sean absolutamente
necesarias.
Los concejales organizadores de la visita
quedaron sumamente satisfechos de la actitud
favorable en que se hallan colocados el
alcalde y el teniente de alcalde delegado de
Obras públicas.
Ayer mañana, el alcalde barón de Viver,
acompañado (del teniente de alcalde delegado
de Obras públicas señor Nebot, del concejal
jurado señor Maiimóu, concejales señores de
Ros, Garría Anné, Nadal, Guix y García Faria
y de varios técnicos municipales, realizó
una detenida visita a las barriadas del Coll,
Carmelo, Horta, Santa Eulalia, Guinardó,
Can Baró y barriada de Verdura, en cada una
de las cuales fue recibido por las juntas de
las respectivas asociaciones de propietarios.
Se detuvieron en las dos primeras barriadas
donde se hicieron cargo de las muchas
mejoras que en las mismas conviene realizar.
El señor García Faria y el teniente párroca
del Carmelo explicaron a los visitantes las
obras más necesarias, entre ellas la de una
amplia vía de circunvalación que enlace dichas
barriadas con la de Horta, y pudieron
también los visitantes hacerse cargo de la falta
absoluta de alumbrado y alcantarillado
que se procurará remediar con la urgencia
posible.
En la de Horta, después de escuchar algunas
indicaciones de los señores García Anné
y Guix, el alcalde inauguró las obras de
derribo de la casa conocida por «Can Manel»,
que obstruye la línea recta de la calle
de Fulton, y que se derriba con objeto de
dar entrada amplia y cómoda a la calle de
Horta, modificando la rasante pura suavizar
la pendiente. Numeroso público presenció esta
ceremonia, por tratarse de una mejora esperada
desde hace tiempo por el vecindario de
Horta.
Se procurará a la vez llevar a cumplimiento
el ensanche de la plaza de Ibiza para dar
salida cómoda a las calles de Guardiola y
Pere Pau.
Desde allí se trasladarona Santa Eulalia,
deteniéndose en la calle de Amílcar, cruce
con la riera de Horta, convenciéndose de la
necesidad de que se utilice inmediatamente
la cloaca para evitar que las aguas sucias
circulen por la superficie. Luego visitaron el
punto donde hoy termina la Rambla de Fabra
y Puig, haciéndose cargo de la necesidad
de prolongarla hasta Horta, pues se cuenta
ya con la necesaria consignación para abrirla
en su totalidad.
Visitaron después el Guinardó donde esperaban
la junta de la asociación de propietarios
presidida por el señor Coll y acompañada
del ex concejal señor Santamaría, quienes,
juntamente con el concejal jurado del distrito
señor Marimón, expusieron también las principales
necesidades de aquella importante barriada.
Desde allí se dirigieron a la parte baja del
paseo de Maragall, donde hay proyectada una
gran plaza en terrenos propiedad del Ayuntamiento
y como digno remate de la calle de
Coello, obra que descongestionará mucho
aquella barriada y facilitará la instalación de
vía doble en la línea tranviaria, pues la compañía
está dispuesta a hacerlo tan pronto
como esté ejecutada la obra.
Los señores barón de Viver y Nebot mostraron
los mejores deseos, prometiendo que
las reformas más importantes y factibles se
acometerán en seguida, procurando omitir
las tramitaciones que no sean absolutamente
necesarias.
Los concejales organizadores de la visita
quedaron sumamente satisfechos de la actitud
favorable en que se hallan colocados el
alcalde y el teniente de alcalde delegado de
Obras públicas.
dilluns, 21 de març del 2011
Societat de propietaris i veïns de Can Baró
La Vanguardia. Dimarts, 02-12-1924
Con numerosa concurrencia tuvo efecto la
asamblea anunciada por la Sociedad de Propietarios
y Vecinos de «Can Baró», para tratar,
primero, de la adquisición del terreno
para la construcción del edificio social.
Se acordó la adquisición del terreno, para
cuyo fin se pondrán en circulación acciones
de 25 pesetas, siendo obligatorio para cada
socio adquirir lo menos una.
La junta directiva, formada por propietarios
de buena voluntad, teniendo en cuenta
el incremento que ha adquirido la barriada,
y contando con la cooperación de valiosos
elementos personales de la misma tiene proyectado
el construir el edificio para toda clase
de espectáculos, incluso escuelas, dispensarios
y para cuanto revierta en beneficio de
la barriada.
Luego se pasó a nombrar la comisión de
urbanización y fomento, y se nombró una comisión,
de la cual forman parte los señores
Vidal, Jover, Blasco, Pagès, Badia y Anton.
Con numerosa concurrencia tuvo efecto la
asamblea anunciada por la Sociedad de Propietarios
y Vecinos de «Can Baró», para tratar,
primero, de la adquisición del terreno
para la construcción del edificio social.
Se acordó la adquisición del terreno, para
cuyo fin se pondrán en circulación acciones
de 25 pesetas, siendo obligatorio para cada
socio adquirir lo menos una.
La junta directiva, formada por propietarios
de buena voluntad, teniendo en cuenta
el incremento que ha adquirido la barriada,
y contando con la cooperación de valiosos
elementos personales de la misma tiene proyectado
el construir el edificio para toda clase
de espectáculos, incluso escuelas, dispensarios
y para cuanto revierta en beneficio de
la barriada.
Luego se pasó a nombrar la comisión de
urbanización y fomento, y se nombró una comisión,
de la cual forman parte los señores
Vidal, Jover, Blasco, Pagès, Badia y Anton.
divendres, 18 de març del 2011
Assemblea de l'Associació de Propietaris
La Vanguardia. Divendres, 28-11-1924
El domingo próximo, a las diez de la mañana,
la Sociedad de Propietarios y Vecinos de
la barriada de «Can Baró» celebrará en su
nuevo local (calle número 1, A.) una asamblea
para dar cuenta de los trabajos realizados
para la pronta adquisición de terreno y la
construcción del edificio social. Quedan invitados
al acto los vecinos de la barriada.
El domingo próximo, a las diez de la mañana,
la Sociedad de Propietarios y Vecinos de
la barriada de «Can Baró» celebrará en su
nuevo local (calle número 1, A.) una asamblea
para dar cuenta de los trabajos realizados
para la pronta adquisición de terreno y la
construcción del edificio social. Quedan invitados
al acto los vecinos de la barriada.
dijous, 17 de març del 2011
La primera Festa Major de Can Baró
La Vanguardia. Dimecres, 27-08-1924
Debido al gran incremento que ha tomado
el barrio de «Can Baró», linde al de la Salud,
este es el primer año que ha organizado fiestas
para los días 30 y 31 del actual, las cuales
consistirán en grandes bailes de orquesta
y canto del orfeón «Escola Cantorum».
Debido al gran incremento que ha tomado
el barrio de «Can Baró», linde al de la Salud,
este es el primer año que ha organizado fiestas
para los días 30 y 31 del actual, las cuales
consistirán en grandes bailes de orquesta
y canto del orfeón «Escola Cantorum».
dimecres, 16 de març del 2011
Resultat de l'enquesta de gener-febrer
Com es diu el Turó que encapçala el barri?
del Carmel: 0 vots
de la Rovira: 2 vots
de la Peira: 0 vots
del Carmel: 0 vots
de la Rovira: 2 vots
de la Peira: 0 vots
dimarts, 15 de març del 2011
Ferit a causa d'un automòbil
La Vanguardia. Dimarts, 20-05-1924
En el dispensario de Gracia fue auxiliado
Mariano Herreros, de 34 años, habitante en
la barriada de Can Baró, que al ser atropellado
por un auto en la Travesera, frente al
Torrente de las Flores, sufrió heridas de pronóstico
reservado en diferentes partes del
cuerpo.
Después de auxiliado en el dispensario de
Gracia, fue llevado al Hospital Clínico.
En el dispensario de Gracia fue auxiliado
Mariano Herreros, de 34 años, habitante en
la barriada de Can Baró, que al ser atropellado
por un auto en la Travesera, frente al
Torrente de las Flores, sufrió heridas de pronóstico
reservado en diferentes partes del
cuerpo.
Después de auxiliado en el dispensario de
Gracia, fue llevado al Hospital Clínico.
dilluns, 14 de març del 2011
Ferit a la pedrera de Can Baró
La Vanguardia. Dijous, 15-05-1924
En la cantera de «Can Baró» explotó un barreno
causando lesiones de pronóstico reservado
al obrero Manuel Guillamón Ibáñez, de
34 años, habitante en las inmediaciones.
Le auxiliaron en la casa de Socorro de la
calle de Salmerón [Gran de Gràcia] y
luego pasó a su domicilio.
En la cantera de «Can Baró» explotó un barreno
causando lesiones de pronóstico reservado
al obrero Manuel Guillamón Ibáñez, de
34 años, habitante en las inmediaciones.
Le auxiliaron en la casa de Socorro de la
calle de Salmerón [Gran de Gràcia] y
luego pasó a su domicilio.
divendres, 11 de març del 2011
Recuperació de la memòria
Divendres, 11 de març de 2011
19.30 RECITAL A CÀRREC: VERSOS .CAT
20.30 INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ FOTOGRAFIES ANTIGUES VISIONS DEL BARRI DE CAN BARÓ.
Lloc: Pirineu, Casal de Barri de Can Baró.
Carrer Josep Serrano 59-71 (bus 114) 08024 Barcelona.
Més informació: 93 213 68 50 casalbarripirineu@canbaro.net
dimarts, 8 de març del 2011
Pedrera de Magí
La Vanguardia. Dimarts, 20-11-1923
Ultimas noticias
Trabajando en una cantera denominada de
Magín, en la carretera de Can Baró, se produjo
una lesión en el ojo derecho el carretero
Gerardo Maragall Cariteu, de 28 años, domiciliado
en la calle de Menéndez Pelayo, núm. 164.
Después de auxiliado en el dispensario de
Gracia, pasó a su domicilio.
Ultimas noticias
Trabajando en una cantera denominada de
Magín, en la carretera de Can Baró, se produjo
una lesión en el ojo derecho el carretero
Gerardo Maragall Cariteu, de 28 años, domiciliado
en la calle de Menéndez Pelayo, núm. 164.
Después de auxiliado en el dispensario de
Gracia, pasó a su domicilio.
divendres, 4 de març del 2011
Denúncia per impagament
La Vanguardia. Dijous, 08-11-1923
El juzgado de la Concepción instruye sumario
contra el dueño de una taberna establecida
en el lugar conocido por «Can Baró»
que ha desaparecido sin abonar a Francisco
Margarit el importe de una partida de géneros
que éste le sirvió.
El juzgado de la Concepción instruye sumario
contra el dueño de una taberna establecida
en el lugar conocido por «Can Baró»
que ha desaparecido sin abonar a Francisco
Margarit el importe de una partida de géneros
que éste le sirvió.
dijous, 3 de març del 2011
A què es dedicaven a la masia?
Tots els voltants del turó de la Rovira, i per tant de can Baró, eren eminentment agrícoles. Això no exclou algun tipus d'indústria productora de calç, però limitadament i sempre a partir de finals del segle XIX.
Els propietaris de la finca hi tenien uns masovers que eren els que explotaven la finca.
Els terrenys propietat de la masia de Can Baró en el segle XIX produïen blat de diverses varietats que asseguraven l'alimentació de la família així com servien per a pagar els impostos que els corresponia. L'excedent de blat produït el deurien vendre a la ciutat de Barcelona. Al ser la finca tan gran deurien llogar a segadors per fer la feina de segar el blat, batre, i fer els pallers.
També hi havia una certa explotació dels garrofers a la zona que conreaven i que nodrien els cavalls, rucs, cabres, béns i porcs que tenia la masia típica del pla de Barcelona.
A l'hort que tenien hi deurien plantar i recollir patates, cebes, alls, tomàquets, enciams, carxofes, mongetes...
Altres animals com podrien ser els conills i les gallines deurien ajudar a l'economia domèstica en aprofitar-los per a la seva alimentació. Això sense descartar els coloms.
El subsòl d'aquesta zona és plena d'aigua i per tant no anaven a buscar l'aigua gaire lluny. La tenien a sota, i mitjançant les fonts naturals de la muntanya se'n deurien abastir.
A més a més tenien un forn de calç. El producte transformat que obtenien de la pedra calcària del turó de la Rovira era emprat per a la construcció que deurien vendre a la ciutat de Barcelona.
Al ser els únics ocupants de la zona, l'ús de la llenya per a escalfar la casa mitjançant la llar de foc així com per cuinar, no deuria ser un greu problema.
Els arbres fruiters hi eren de ben segur en conservar adequadament les figueres, llimoners, tarongers... i una gran quantitat de garrofers.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)