A què es dedicaven a la masia?

Tots els voltants del turó de la Rovira, i per tant de can Baró, eren eminentment agrícoles. Això no exclou algun tipus d'indústria productora de calç, però limitadament i sempre a partir de finals del segle XIX.

Els propietaris de la finca hi tenien uns masovers que eren els que explotaven la finca.

Els terrenys propietat de la masia de Can Baró en el segle XIX produïen blat de diverses varietats que asseguraven l'alimentació de la família així com servien per a pagar els impostos que els corresponia. L'excedent de blat produït el deurien vendre a la ciutat de Barcelona. Al ser la finca tan gran deurien llogar a segadors per fer la feina de segar el blat, batre, i fer els pallers.

També hi havia una certa explotació dels garrofers a la zona que conreaven i que nodrien els cavalls, rucs, cabres, béns i porcs que tenia la masia típica del pla de Barcelona.

A l'hort que tenien hi deurien plantar i recollir patates, cebes, alls, tomàquets, enciams, carxofes, mongetes...

Altres animals com podrien ser els conills i les gallines deurien ajudar a l'economia domèstica en aprofitar-los per a la seva alimentació. Això sense descartar els coloms.

El subsòl d'aquesta zona és plena d'aigua i per tant no anaven a buscar l'aigua gaire lluny. La tenien a sota, i mitjançant les fonts naturals de la muntanya se'n deurien abastir.

A més a més tenien un forn de calç. El producte transformat que obtenien de la pedra calcària del turó de la Rovira era emprat per a la construcció que deurien vendre a la ciutat de Barcelona.

Al ser els únics ocupants de la zona, l'ús de la llenya per a escalfar la casa mitjançant la llar de foc així com per cuinar, no deuria ser un greu problema.

Els arbres fruiters hi eren de ben segur en conservar adequadament les figueres, llimoners, tarongers... i una gran quantitat de garrofers.