dimecres, 23 de novembre del 2011

Règim econòmic

Una constant al llarg de la història de Can Baró ha estat que els propietaris directes eren gent ennoblida o, si més no, famílies adinerades que vivien a la ciutat de Barcelona. A la casa hi establien a uns masovers, o propietaris útils, que es cuidaven de treballar la terra i obtenir-ne els fruits amb els quals havien de viure ells i pagar el cens al senyor.

Però moltes de les terres o camps que treballaven no pertanyien al propietari de la casa sinó que pertanyien a als monestirs de la ciutat de Barcelona com podien ser el monestir de Sant Pere de les Puel·les i el de Sant Pau del Camp, o al de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona.

El territori estava totalment partionat en camps, prats i horts, és a dir, no era tot un terreny homogeni i sense separacions. Aquests camps que eren treballats pels masovers estaven censats per un preu anual a pagar per alguna festa senyalada (Nadal, sant Joan, Tots Sants, etc.) al seu propietari directe que eren els abats o priors dels monestirs. Però prèviament ho cobrava el propietari de la masada i aquest ho havia de pagar als diversos monestirs.

Els imports que demanaven en total pujaven, més o menys, a 110 lliures catalanes anualment... això era un import molt alt i gens menyspreable en aquell any de 1712.

Una curiositat que demostra el problema de l'idioma, de les diferents mesures de capacitat, de l'expressió escrita i de les diferents interpretacions possibles el troben en la concòrdia de 1749 entre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i la Sra. Eulàlia Santpere [Senpera] Cerdanya [Sardaña].
"... por quanto no se ha podido averiguar la medida de un quarter de azeyte, quanto importaba moderna ni antiguamente en esta ciudad de Barcelona y su territorio, antes bien que en ningun tiempo ha havido tal medida de quarter de azeyte segun las reducciones antiguas que se han visto, y singularmente la mandada practicar en esta ciudad en virtud del capítulo 89 de las Cortes del año 1585 en Monsó, en la qual no se encuentra tal medida de quarter, si que despues de la medida de quartá, se sigue otra media que se llama quartó, que es la quarta parte de un quartan (segun resa la misma reducción) pretendiendo assí dicha Doña Eulalia Senpera que dicha medida de quarter seria la de quartó, quarta parte de quartan; y dicha abadessa y monasterio pretendiesse importar cada quarter de azeyte alomenar un quartan, segun differentes notas de su Arxivo, y reputarse y ser assí en algunas partes del Vallés, lo que no concluye bastamente para su intento..."


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada