Poblat ibèric

El poblat ibèric del turó de la Rovira


(extret del llibre "El Carmel ignorat. Història d'un barri impossible" a càrrec de Lluís M. Bou Roura i Eva Gimeno Cases (amb la col·laboració de Virgínia Roy, Teresa Reñé i Pere Ros). Pàg. 20-22.
Agència de promoció del Carmel i entorns, SA 
Ajuntament de Barcelona
Barcelona, 2007


Pels voltants de l’any 1930, l’arquitecte olotí Josep Danés i Torras estava realitzant un estudi sobre les masies catalanes. Pels voltants d’Horta, va trobar diversos fragments de ceràmica en els terrenys situats per damunt l’antiga masia de Can Baró. Gran afeccionat a l’arqueologia, Danés i Torras va inspeccionar la zona del cim del turó de la Rovira i va trobar indicis de l’existència d’un possible assentament ibèric. Les teories i conclusions a les quals va arribar les publicà al Diari “El Matí” el 14 d’octubre de 1931, en un article titulat “La Muntanya Pelada de Barcelona. Una dada sobre el problema ibèric”.

Paral·lelament i per aquelles dates, s'estava treballant en l'excavació arqueològica d'una necròpolis tardo romana situada darrera de l'Hospital de Sant Pau, sota la direcció de l'arqueòleg i geòleg Josep Colomines i Roca. Basant-se en les teories de Danés i Torras, Colominas i Roca va dur a terme una primera exploració al cim del turó de la Rovira. Després d’una senzilla rasa feta a la part més oriental del turó (llavors gairebé lliure d’edificacions), va descobrir tot un seguit d’elements que podrien ser considerats importants i decidí estudiar el cim del turó més a fons. Pel gener de 1932 s’endegà una primera campanya d’excavacions dirigida pel llavors Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Generalitat. L’excavació va ser patrocinada per l’Institut d’Estudis Catalans, del qual era membre Colominas i Roca. Els treballs varen durar prop de tres mesos i es va poder delimitar l’extensió d’un poblat ibèric que ocupava la planura del cim del turó, a més d’una probable necròpolis amb 44 sitges, situada a la part més oriental del turó. Tot plegat amb una superfície de prop de 22.500 metres quadrats.

En síntesi, el poblat descobert estava envoltat per una muralla construïda aprofitant els desnivells naturals de la muntanya, amb un eix longitudinal de gairebé 370 metres (orientat d’est a oest), i un eix transversal, de mesura irregular, que en alguns indrets tenia prop de 65 metres (orientat de nord a sud). Disposava, a més, de dues portes d’accés a l’interior, al costat de les quals hi havia sengles torres circulars, una a cada costat de l’eix transversal, a les que s’accedia per dos camins situats un a cada vessant de la muntanya i conduïen respectivament a Horta i a Barcelona. Les excavacions varen determinar que alguns trams d’aquests camins s’havien excavat a la roca fins a una fondària de dos metres i mig, amb una amplada de tres metres i unes escales d’accés a les portes del poblat. A més, a la zona més oriental i fora del recinte emmurallat, es va localitzar el que probablement podria tractar-se d’una necròpolis amb 44 sitges; hi ha dubtes, però, de la utilitat d’aquestes sitges, ja que els materials trobats a l’interior podrien servir per a l’emmagatzematge de gra o altres matèries primeres. A més, algunes de les sitges descobertes ja havien estat remogudes anteriorment i restaven plenes de materials diversos (pedres, terres, etc.) que no tenien res a veure amb materials originals.

De l’estructura interna del poblat no es va localitzar cap element ja que la urbanització del carrer Labèrnia i Marià Labèrnia ja s’havia iniciat i la construcció de les cases havia malmès qualsevol referència de nivells arqueològics. A més, per a la construcció de les cases s’aprofitaven les pedres de les muralles. Se suposa que l’indret tenia una doble funció: habitatges i tancat per al bestiar.

La importància d’aquest jaciment arqueològic radica en el fet que probablement sigui el més ric en troballes o restes de tots els poblats localitzats dins la zona de Barcelona (Putxet, Peira, Montjuïc, Montcada) i dóna una idea de l’organització territorial de la Barcelona anterior a l’època romana.

De l’interior de les sitges varen extreure’s diversos materials ceràmics com ara àmfores, petits vasos, ceràmica tornejada, etc., datables entre el segle IV i el II aC. Aquestes sitges tenien una forma esfèrica (ovalada en alguns casos), una profunditat que oscil·lava entre els tres metres i mig i els dos metres, aproximadament, i uns diàmetres, també variables, entre el metre i mig i els dos metres. Dins la sitja catalogada amb el número 3 es va localitzar l’esquelet d’un ase envoltat d’àmfores i diverses peces ceràmiques. El fet que no es trobés cap resta humana fa suposar que no es tractava d’una necròpolis. Les peces trobades formen part del fons del Museu Arqueològic de Barcelona i del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

Avui dia el jaciment és pràcticament irrecuperable a causa de les obres d’urbanització, l’aprofitament de pedres de les muralles per bastir diverses construccions i per a la instal·lació, durant la guerra civil, dels antiaeris de defensa de la ciutat.

Finalment, entre els anys 1990 i 1993 es va dur a terme un seguiment arqueològic al turó de la Rovira, a la mateixa zona on l'any 1932 s'havia localitzat el poblat ibèric, dins del programa d'obres de repoblament forestal i urbanització corresponent al projecte anomenat Parc dels Turons que desenvolupa l'Àrea de Projectes i Obres de l'Ajuntament de Barcelona. Els treballs arqueològics es van projectar en dues fases. La primera campanya d'excavacions, duta a terme entre els mesos de novembre i desembre de 1990, va estar motivada per l'obertura  d'un vial entre els carrers Marià Labèrnia i Mühlberg (final del carrer del Panorama) i el posterior enderrocament de les barraques que hi havia a la zona. En aquesta fase es va constatar l'existència del poblat ibèric. La segona fase de treballs arqueològics es va realitzar entre els mesos d'abril de 1992 i febrer de 1993. Va estar motivada pels treballs d'urbanització dels camins d'accés (carrer del Panorama) als carrers Labèrnia i Marià Labèrnia, enllumenat i plantació d'arbrat, dins d'una àrea no edificada i que es corresponia amb l'antic indret on es va localitzar l'any 1932 el camp de sitges. El resultat dels treballs de recerca d'aquesta segona fase van donar com a resultat la troballa d'una nova sitja que encara es conservava intacte, d'un metre i setanta centímetres d'alçada i un metre vuitanta centímetres de diàmetre. Aquestes dues fases es varen realitzar sota la direcció i supervisió del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.