Propietaris

Relació dels propietaris de la casa, terres i heretat de Can Baró, anteriorment Torre d'en Aguilar i encara abans Torre d'en Conill.


El propietari directe de la masia i terrenys adjacents pertanyien al monestir de Sant Pere de les Puel·les, i al monestir de Santa Eulàlia del Camp, a Barcelona, i al monestir de Sant Benet de Bages, a Sant Fruitós de Bages.
El primer propietari del domini útil que hàgim trobat va ser:
Genealogia dels Conill
Bernat Conill, ciutadà de Barcelona, que ja posseïa la torre anomenada d'en Conill almenys des de 1390. Ell la va deixar en herència al seu fill quan morí vers l'any 1396.

Iu Conill, també ciutadà de Barcelona. Des de 1396 ell i la seva dona Clara en van gaudir. Va anar comprant camps adjacents. En morir la van deixar en herència a la seva filla.

Agnès Conill, esposa de Berenguer de Vilatorta, la trobem que ella la ven el 19 de gener de 1442, quan el seu marit ja era mort, a

Joan Illa, paraire, de Barcelona. Amb la compra hi anava comprès tota una sèrie de camps i peces de terra amb vinyes, oliveres i arbres. El 2 de maig de 1452 va vendre la propietat per un preu de 220 lliures a

Ramon Ros, també habitant de la ciutat de Barcelona, fill de Joan Ros i d'Eulàlia. Aquest propietari anava comprant més peces de terres i camps per tot el puig d'Aguilar i havia fet una donació inter vivos al seu germà Miquel Ros, monjo al monestir de Sant Cugat del Vallès, i la varen vendre el setembre de 1498 a
Genealogia dels Aguilar
Joan Berenguer d'Aguilar, també habitant de Barcelona, que en morir vers el 1529, sense haver deixat descendència masculina, i amb la seva filla pubilla Caterina d'Aguilar Junyent va nomenar hereu al seu nét Jaume Dusai d'Aguilar amb la condició que invertís l'ordre dels cognoms per continuar amb la nissaga familiar.

Jaume d'Aguilar Dusai, va acceptar el canvi de cognoms i va heretar del seu avi. Va continuar comprant camps i peces de terra amb la finalitat d'engrandir el patrimoni. Aquest, en morir el 1574 va establir a

Jaume d'Aguilar Peralta i de Camporrells, baró de Castellet, senyor de Bellvei, que va assistir a les Corts de Monsó de 1586, estava casat amb Marianna Caçador, també noble, i van tenir dos fills: Francesc i Alexandre. Tenien la seva residència al Palau Aguilar, al carrer de Montcada de Barcelona (actualment hi ha el Museu Picasso). El 16 de gener de 1593 van vendre tota la propietat i masada dita Torre d'en Aguilar, per un preu de 1.200 lliures, a
Genealogia dels Vila i dels Ivorra
Jerònim Vila, Ciutadà Honrat de Barcelona, i ennoblit el 1599 pel rei Felip II, es va casar amb Beatriu de Guimerà. Aquest matrimoni vivia al barri de la Ribera de Barcelona. Aquest personatge va morir a Barcelona el 1617 i va establir hereu al fill primogènit

Segimon Vila i de Guimerà que es va casar amb Isabel de Vilanova i Descall, originària de la ciutat de Perpinyà i van tenir una filla, Beatriu, que va morir quan era encara una nena, als 10 anys d'edat, el 1621. Al morir en Segimon Vila, també molt jove, va retornar la propietat al seu oncle

Jaume Ramon Vila, que era religiós del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, i eminent historiador. En els seus dos testaments realitzats, amb unes clàusules enrevessades, va provocar una sèrie de problemes que no va poder preveure. En un d'aquests documents ho llegava tot a l'esmentat monestir. La masada la va heretar el seu nebot, fill de la seva germana Maria Violant

Bernat Salbà i Vila, va tenir mols problemes amb aquesta herència. La va llegar a

Ramon-Fèlix d'Ivorra i Salbà, Babau, de Vilallonga, Ança, Bellera, Vila, nat a la vila de Cardona, baró de Cervelló, senyor de les viles de Sant Vicenç dels Horts, de Sant Climent de Llobregat i de Sant Joan de Viladecans, amb residència a la ciutat de Barcelona, propietari de tota la masada i heretat que consistia en terres, camps, vinyes, prats, aigües i arbres diversos, en un total de 24 peces de terra més la torre, ho va vendre el 21 de desembre de 1737, per un preu de 9.000 lliures, a
Genealogia dels Sampere i dels Pascali
Francesc Sampere [Santpere], metge i doctor que exercia a la ciutat de Barcelona. Vivia al carrer de Sant Pere més Alt. Va ser protometge reial a Barcelona el 1707. Va tenir 3 filles. En el seu testament de 8 de desembre de 1741, va deixar tota l'heretat a la seva filla primogènita. Ell va morir el 1743.

Eulàlia Sampere  [Santpere] Cerdanya, filla de l'anterior i casada amb Josep d'Escuder. La seva dedicació principal era la indústria tèxtil i vivia acomodadament però també tenia interessos immobiliaris a Orà (Àfrica). El 1749 va solucionar els problemes de competències que tenia aquesta heretat de Can Baró entre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, i els hereus de la casa d'Ivorra, als quals l'havia comprat el seu pare. Un cop va haver pacificat el panorama i pagat el que li exigia la llei es va estabilitzar la propietat. Quan ella va morir, la propietat va passar a mans del seu nebot

Josep Manel de Pascali i Sampere [Santpere], ambaixador a Suïssa, baró de Sant Lluís des del 1794.

(en construcció) * * * (en construcció)

Joaquin i María Luisa de las Llanas López de la Huerta, germans nascuts a Madrid. Ell es va llicenciar en Dret i va ser funcionari del Ministeri de Justícia. Eren parents llunyans del baró de Sant Lluís. (La seva documentació va ser confiscada per dret de conquesta després de la Guerra Civil i s'està a l'espera del seu retorn o devolució des de l'arxiu de Salamanca.)

(en construcció) * * * (en construcció)

Anselm de Riu i Fontanilles?


(en construcció) * * * (en construcció)

Companyia de Jesús