Barri dels periodistes

La Cooperativa de Periodistes per a la Construcció de Cases Barates.


El 12 de juny de 1911 es va aprovar a Madrid la Llei coneguda popularment amb el nom de "les cases barates". En va haver una segona el 1921 i encara una tercera el 1924. Aquestes lleis es presentaven a la societat com a la solució al problema de l'habitatge que patia la societat amb una insuficiència notable d'habitatges dignes per a les classes treballadores. La realitat va superar els propòsits d'aquestes lleis. Els principals beneficiats van ser les classes mitjanes que tenien feina. Les mateixes lleis ja indicaven que s'havien de tenir uns ingressos mínims per a poder tenir-hi accés.

Una de les entitats que es va acollir als beneficis que comportava aquesta Llei va ser la Cooperativa de Periodistas para la Construcción de Casas Baratas que es va crear el 30 d’octubre de 1915. El primer president de la cooperativa va ser Artur F. Bono i el secretari era Carles García Anné.

Aquesta cooperativa va comprar terrenys en diverses zones de la ciutat com poden ser la Font d'en Fargas i la Font de la Mulassa, situades al nord del turó de la Rovira, i també uns terrenys a la zona de Can Baró, tocant al barri de la Salut, ja al vesant sud-oest de l'esmentat turó. En aquesta darrera zona van comprar 1.400.000 pams quadrats a un preu de 19 cèntims de pesseta el pam quadrat al Sr. Carles Sanllehy Girona i a la seva mare, la Sra. Anna Girona Vidal, marquesa de Caldes de Montbui i filla del banquer Manel Girona Agrafel.

La cooperativa va haver de fer la feina d'urbanitzar la zona per ordenament de l'Ajuntament de Barcelona aprovat l'any 1917. Per a la cooperativa aquesta compra va representar que va veure incrementada en 10 cèntims més per pam a l'haver d'urbanitzar la zona amb totes les infraestructures necessàries com poden ser l'obertura de vials, clavegueram, voreres, etc. L'arquitecte que va projectar-ho va ser en Juli Maria Fossas Martínez i que va tenir també càrrec executoris en l'obra que va portar a terme l'empresa Fomento de Obras y Construcciones.


Projecte d'un barri nou

El tipus de cases que s'havien de construir ja es va veure de bon començament que no era precisament el tipus de "casa barata" que volia promoure la Llei de 1911. De fet, els socis de la cooperativa podien projectar en la seva parcel·la el tipus de casa que volien, una ciutat-jardí, amb cases unifamiliars i aïllades, amb planta baixa, primer pis i golfes, jardí i finques tancades. Tenien en projecte enfilar-se per tot el turó fins arribar a la vesant nord, on ja hi tenien terrenys i cases construïdes.

En la memòria presentada el 1926 la cooperativa tenia 65 socis i s'havien construït 61 xalets (o 67) amb un pressupost total de 2.000.000 de pessetes i amb un cost per casa que oscil·lava entre les 15.900 i les 25.000 pessetes.