Guerra Civil

De la monarquia dictatorial a la dictadura militar passant per la II República.

El dia 12 d'abril de 1931 es van celebrar unes eleccions municipals a l'Estat espanyol. Van guanyar les candidatures republicanes. El dia 14, amb els resultats a la mà, es va proclamar la Segona República espanyola. El monarca, Alfons XIII, va abdicar i va fugir de Madrid en direcció a Roma.

Gentilesa de l'AVV de Can Baró

Amb l'adveniment de la República es van organitzar tots els elements que la defensaven i va ser així com el 16 de juny de 1931 es van legalitzar els estatuts de l'Ateneu Republicà Federal de Can Baró.

Durant tot el període republicà, el "Casal Català d'Esquerra" del barri de Can Baró havia intervingut o s'havia adherit a totes les causes que es portaven a terme al país. No hi ha constància de cap altre moviment polític catalitzador dels moviments socials al barri. En aquest mateix bloc, a les etiquetes de "crònica" trobareu alguna de les actuacions del Casal.

El 18 de juliol de 1936, un grup de militars feixistes espanyols van aixecar-se en armes contra el poder legalment establert i van iniciar una guerra civil.

Un cop iniciada la guerra, els veïns de can Baró es van mobilitzar per recollir fons amb la finalitat de donar-los al comitè central de les Milícies Antifeixistes que, entre altres funcions, es dedicaven a ajudar a les famílies que havien perdut algun dels seus membres al front. A començaments d'agost de 1936 havien donat 850 pessetes. A mitjan de mes, 425 pessetes, i ja a finals de mes en van fer una altra donació de 225 pessetes. A 5 d'octubre van donar-ne encara 673,80 pessetes més... i així van anar fent durant la guerra.

Mentre va durar la guerra civil, la masia de Can Baró va servir com a hospital de guerra i estava controlat per Casal.

Veient que la guerra s'allargava, al barri de Can Baró va sorgir un moviment lligat al moviment llibertari. Durant el mes de març de 1937, les joventuts llibertàries de Can Baró van organitzar uns cursos de preparació tècnica militar al camp de futbol de l'Europa.

L'any 1938 es varen construir dos refugis antiaeris al barri. Un estava situat al carrer de França, on ara hi ha les finques número 9-11, i l'altre a l'avinguda de Can Baró, número 17.


La bateria antiaèria

En aquest cim del Turó de la Rovira hi va haver un enclavament militar per defensar-se contra els avions feixistes durant la Guerra Civil. Hi havia un destacament d'artillers que custodiaven els canons antiaeris per fer front a l'aviació feixista aliada, principalment italiana, que actuava des de l'illa de Mallorca.

Barcelona va ser una plaça forta important de la banda republicana durant la Guerra Civil. Així mateix, va ser modèlica pel que fa a la defensa passiva, la defensa dels seus habitants. De fet, és ben coneguda la gran xarxa de refugis subterranis de la ciutat, tant públics -construïts per l'Administració- com també privats. De fet és la primera ciutat bombardejada després de la I Guerra Mundial. A banda d'aquest fet, el govern republicà va fer construir les bateries antiaèries de Sant Pere Màrtir i del turó de la Rovira per defensar la ciutat dels atacs dels avions i vaixells feixistes. Hem de recordar que a Montjuïc ja hi havia la bateria Bonavista, per completar el triangle de defensa.

Al maig del 1937 es va crear la Defensa Especial contra Aeronaus i l'Arma d'Aviació de la República, organisme responsable de la defensa contra els atacs del insurrectes. Possiblement, els canons que ocupaven les bateries eren d'origen anglès, model de l'any 1923, coneguts amb el nom de Vickers 105.

Actualment, el turó de la Rovira es troba ocupat per set plataformes de tir construïdes a finals de l'any 1937 i inicis del 1938 (es va passar d'un primer projecte de tres a un de quatre, per la qual cosa se n'han conservat les set, més o menys emmascarades per la història posterior), també pels passadissos subterranis que les comunicaven, i que feien les funcions de magatzem i polvorí, i pel lloc de comandament, des d'on es dirigien les operacions, a més del dormitori de la tropa i el dels oficials.

Videos
El turó de la Rovira, un espai de la memòria
El turó de la Rovira, en rehabilitació
La bateria antiaèria
Neteja de les bateries antiaèries
Memòria d'un búnker