En temps dels ibers

El Pla de Barcelona, com es sabut, s'inclou dins de la regió dels laietans, que comprenia presumiblement la banda costera i la depressió prelitoral entre els rius Llobregat i la Tordera.

La seva cultura, com s'ha dit també en diverses ocasions, pot ésser considerada integrada dins un conjunt més ampli de cultures més o menys desenvolupades de la costa Mediterrània. Podem destacar-ne aquí com a trets una economia agrícola de base cerealista que utilitzaria les terres del Pla i de la qual són principal testimoni les sitges i també una diversificació d'activitats pròpia d'una relació intensa amb altres pobles. Les restes de ceràmica trobades ens indiquen una certa indústria en el seu poblament.

Constitueix un dels poblats millor coneguts i també més extensos alhora que d'ocupació més constant. Presenta un urbanisme de graella rodejat per una muralla que sembla inspirar-se en el model grec present a Ullastret. Per tant era un lloc amb un poblament relativament gran i molt estable. Quant a cronologia, apareixen totes les fases des del segle V o IV fins al segle I aC. en que es va produint una despoblació molt gradualment.

A poc a poc s'aniran integrant en les estructures culturals romanitzades.