Urbanització del turó

Un indret que compta amb una de les cases més antigues és el del cim del turó de la Rovira, al sector més oriental del que es coneixia amb el nom de Turó d’en Bassols, en referència a la casa Bassols, situada al número 1 del carrer de Labèrnia. Va ser construïda durant els primers anys del segle XX molt a prop de la Casa Peñasco (El Castell), desapareguda aquesta última en construir-se les defenses antiaèries.

La urbanització dels carrers de Labèrnia i de Marià Labèrnia es consolidà a partir de l’aprovació del pla d’urbanització de 1917. Algunes de les modestes construccions d’aquest sector varen ser dissenyades per arquitectes de renom com Josep Maria Jujol, col·laborador de Gaudí. Concretament va projectar dues cases al carrer de Marià Labèrnia i una tercera al carrer de Pasteur, aquesta última desapareguda. A l’arxiu històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), demarcació de Barcelona, es conserva part del fons documental de l’arquitecte, entre el qual hi ha diversos esbossos a llapis dels projectes de les cases del carrer de Marià Labèrnia. De la casa del carrer de Pasteur (desapareguda) es conserven els plànols del projecte complet que porta la data de 1928. Aquesta darrera casa fou construïda per encàrrec de Romuald Florensa, veí de Gràcia.

Les dues cases del carrer de Marià Labèrnia, situades a les parcel·les número 49-51 i 53 han sofert nombroses modificacions que han transformat el seu projecte original. Totes dues daten de l’any 1927 i foren projectades per Jujol, mitjançant un encàrrec directe dels propietaris dels terrenys. La número 49-51 (batejada modernament amb el nom de Villa Jumilla) pertanyia a Antoni Almirall i Claramunt, també veí de Gràcia, el qual va haver de pagar 90,88 pessetes en concepte de permisos d’obra. La del número 53 és un projecte més modest i va ser encarregat per Josep Goberna i Puig, que vivia al Rabal de Barcelona. El permís d’obra li va costar 18,90 pessetes. Dels dos projectes cal destacar que en els plànols que s’adjuntaven a la sol·licitud del permís d’obra hi figura l’emplaçament, el qual recull l’organització de la xarxa viària prevista en el pla d’urbanització de Can Baró de 1905, recollida en part en el pla d’urbanització de 1917.