Problemes d'habitatge

Catalunya social. Barcelona, 14-03-1925

El problema de I'estatge

Molt em plau que sigui confirmat tot el que referent al problema de l'estatge havem dit d'aquestes planes estant, i que porti l'amic Manich el testimoni personal del que els seus ulls han vist, tan sols en un dels indrets de Barcelona.

Feia ben pocs dies o millor dit la vigília de la visita que féu el company F. Manich, havíem recorregut la barriada de can Baró, on hi ha instaurades les cases de la Cooperativa de Periodistes, i ens féu prou pena que allí s'haguessin esmerçat tants cabals en la construcció de tan esplèndids estatges, per a veure's voltats de barraques i cataus de brutícia, llençant per terra el projecte de convertir en ciutat jardí aquella barriada, plena de llum i ben situada.

L'alcalde actual, amb molta empenta, començà la lluita contra les barraques immundes. Les notes oficioses de l'Alcaldia donaven compte cada dia del nombre de barraques que per ordre de l'alcalde, es cremaven, enrunaven o desapareixien. Vingué un dia que aquesta nota diària emmudí i ja no s'ha publicat més.

Alguns diumenges, recorrent els barris de Barcelona he pogut comprovar que la croada empresa pel senyor Baró de Viver s'ha encallat, per haver-se col·locat els barracaires a la defensiva, alçant per cada barraca enrunada, dos, tres o més barraques, per a neutralitzar-ne efectes; i així estem, i si no em creieu, aneu a veure-ho. Vergonya fa que avui s'alcin barraques en terrenys cedits per propietaris a l'Ajuntament de Barcelona, perquè aquest obri carrers!, i quan intenta fer-ho vénen els nous propietaris barraquers a fer-ne acte de possessió en nom de ciutadans de Barcelona i edificar-hi (?) llurs campaments de brutícia, etc., etc. Els propietaris efectius són els barraquers, els que han regalat el terreny a l’Ajuntament no tenen ja cap dret i encara que cridin i protestin de tanta vergonya, l'Ajuntament de Barcelona fa com qui vol netejar aquells indrets, mes tot resta igual o pitjor i així es contribueix a l’embelliment i salubritat moral i material de la ciutat.

Amic i company Manich, fa pena i encara més que pena indignació, que s'aturin els bons propòsits de millorament de la condició humana, al qual tots, tots, diuen i proclamen que sacrificant-se hi volen contribuir i es deixi al poble enllotar-se, embrutir-se i denigrar-se, sense fer res per a restablir l'imperi de la Llei i dels bons i honestos costums.

La sessió del ple de l'Ajuntament en la qual es posa a l'ordre del dia el problema de l'estatge a Barcelona, allí es desféu el que havia fet l'anterior Ajuntament, sense però fer res pràctic que substituís a ço que es considerava perjudicial als interessos dels ciutadans de Barcelona.

Ben pocs són els regidors que coneguin bé el problema de l'allotjament, potser que comptats n'hi hagi un o dos que sàpiguen quelcom d'aquesta matèria i als quals s'ha encomanat la ponència, estudi i solució per part de l'Ajuntament, del problema, però per ara, l'Ajuntament no ens dóna cap solució.

Una mostra per acabar. Sense anar més lluny, acabo de trobar en un Jutjat Municipal de Barcelona un bon ciutadà dependent de Comerç pare de cinc fills, habitant actualment a can Baró en una diem-ne caseta-barraca, feta, aquesta, d'obra (embà) el valor de la qual, a tot estirar, és de tres mil pessetes, i en pagava noranta de lloguer. Per divergències amb el propietari en no voler aquest tapar goteres, fou aquell acomiadat el dia 31 de gener proppassat, i es presentava al Jutjat municipal a implorar misericòrdia al Jutge perquè deturés el llençament de la casa-barraca, uns dies, a l'objecte de donar-li temps de trobar un recó on posar els mobles i robes i no haver de passar les nits, a l'hostal de la "belle Etoile" ell, la seva esposa i els cinc fills.

Creieu que em trenca el cor, em digué el secretari i l'oficial del Jutjat. Això que passa a aquest ciutadà barcelonès, és corrent, que cada dia pel dit Jutjat passen casos semblants i que d'això no se'n fa ja cas.

Amb aquesta injustícia preparem el triomf de les doctrines més absurdes.

Això arribarà, malgrat les Lleis, Reglaments, R.O., i decrets, que avui sols serveixen per a enriquir la nostra legislació social, i arribarà, si ens entretenim amb discursos, Juntes, ponències i no fem res pràctic per a aturar-ho, els de dalt, els del mig i els de baix.

J. GUILERA VILLARREAL